Resultats de la cerca

Degà de la premsa econòmica espanyola, el primer número aparegué el 3 de març de 1978 amb una ‘indiscutible vocació democràtica’ en el marc d’una economia que començava a ésser lliure, nou mesos abans de l’aprovació de la Constitució espanyola Amb una plantilla de 85 periodistes, la difusió diària mitjana l’any 2007 fou de 40 552 exemplars, el 19,3% més que l’any anterior, amb 72 000 lectors El 2008, segons dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió OJD, la venda diària se situà en els 40 077 exemplars, l’1% menys que l’any anterior L’any 2008 el diari celebrà el seu trentè aniversari…

Constitueix un dels museus literaris més antics de Catalunya i obrí les seves portes en ple franquisme, gràcies a l’impuls de l’associació Amics de Verdaguer La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta visqué els primers anys de la seva vida Es tracta d’un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del s XVII, ambientat a mitjan s XIX A la planta baixa, la visita segueix les etapes de la vida i obra del popular mossèn Cinto Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poble de l’època, i al pis superior es pot…

Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank…

La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima…

L’església de Sant Esteve de Valldoriola fou inicialment un edifici romànic modificat els segles XVII i XVIII, conservant, però, una estructura molt simple de l’edifici primer Situada dins el comtat de Berga, Sant Esteve fou parroquial a l’època medieval dins l’àmbit territorial del bisbat d’Urgell El lloc, i concretament la vila Oriola, és esmentat l’any 997 el comte Bernat de Cerdanya i la seva muller donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll un gran alou a la vall de Merlès i entre els límits referenciats s’esmenta la vila Oriola villa Oriola L’any 1044, quan es consagrava l’església…

L’actual església de Sant Feliu de Lluelles no conserva cap testimoni arquitectònic de la seva obra romànica però les referències documentals del segle XI permeten confirmar l’existència d’un primer edifici d’aquest estil L’any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i a la seva muller la torre del Quer ipsa torre de ipso Quer , al terme de Navès, a la Vall de Lord uns dels límits d’aquesta venda era l’església de Sant Feliu de Lluelles Sancto Felice Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l’església de Santa Maria de la Seu d’…

L’església de Sant Miquel fou des de la seva construcció l’església del lloc i del castell de Peguera, al comtat de Berguedà La primera referència documental del lloc i concretament del castell de Peguera és del segle XI es tracta del jurament de fidelitat fet per Pere Ramon, entre 1068 o 1095, al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera Pegera , Fígols, Vallmanya i la casa i fortalesa de Berga El castell de Peguera dominava una àmplia zona de pastures que el segle XII foren cedides pels senyors del lloc al monestir de Santa Maria de Poblet l’any 1166 el rei Alfons el Cast…

La capella de Sant Nicolau era situada als afores de la vila, a la dreta del Congost, en una antiga granja de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Esteve, la qual encara la posseïa el 1851 La primera referència documentada de la capella és de l’any 1193 en el testament de Pere Bost de Riba Alta, en què llega 4 sous a l’església de Granollers, 12 a l’obra de dita església i a Sant Pere de Granollers i 8 a Sant Nicolau El 29 de gener de 1314, el bisbe Ponç de Gualba, que estava de visita a Granollers, concedí indulgència, juntament amb Sant Bartomeu, a la capella de…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Sempre fou una petita capella rural d’un sector del terme i no sembla que mai hagués arribat a tenir la consideració de sufragània El castell de Rubió es documenta a partir de l’any 1069, que Ramon Guadall de Calders i la seva muller Arsenda donaren a la canònica de la Santa Creu de Barcelona uns béns situats a Sant Pere de Vim, els quals afrontaven amb el castell de Rubió L’església es documenta l’any 1198, data en què Pere Bertran de Rubió i la seva muller Arsen dotaren l’església de Sant Pere d’Ardesa, en la qual se…