Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
Biblioteca Víctor Balaguer
Historiografia catalana
Biblioteca pública de Vilanova i la Geltrú, fundada el 1884 pel polític, historiador i literat Víctor Balaguer (1824 - 1901).
Aquesta biblioteca està considerada el centre de documentació del segle XIX més important de Catalunya i un dels principals de l’Estat Balaguer cedí el seu llegat a Vilanova i la Geltrú en reconeixement a la ciutat que, des del 1869, l’elegí diputat a les Corts espanyoles Conserva el conjunt de la documentació personal d’un dels polítics catalans més destacats i amb la carrera més llarga del segle XIX i, alhora, un dels literats i historiadors claus de la Renaixença literària Aquest doble vessant públic i professional del seu fundador, juntament amb la seva personalitat metòdica i el gust pel…
Cortàs
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), agregat al s XIX al municipi d’Éller.
És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…
la Riba
Història
Antiga quadra de l’Alt Penedès, que al s XIX formava part del terme de la Bleda.
Courtaulds Limited
Societat britànica nascuda d’una indústria familiar creada al principi del s XIX amb seu a Londres.
El 1904 es transformà en societat anònima Està especialitzada en la fabricació de fibres tèxtils i derivats, pasta de paper, matèries plàstiques i colorants A Catalunya té una fàbrica al Prat de Llobregat, on produeix fibres acríliques
escola de Sitges

Pastora i oques (vers el 1900), obra d’Arcadi Mas i Fontdevila
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.
En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots els pintors d…
Arxiu de l’Ajuntament de Palma
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat el 1715 que conserva, bàsicament, la documentació generada per l’Ajuntament de Palma.
Els documents relatius a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca passaren, durant el s XIX, al nou Arxiu del Regne de Mallorca en diferents fases Amb tot, restaren a l’arxiu municipal algunes sèries documentals de l’antiga universitat com les relatives a gremis i a la taula nummular També conserva una quantitat considerable de pergamins de la Universal Consignació Les sèries de documentació administrativa del municipi són molt completes a partir del 1920 Amb el temps, ha anat incorporant diversos fons, entre els quals cal destacar els arxius familiars dels Desbrull s…
Art, geografia i societat
La ciutat d’Olot s’ha caracteritzat des del segle XIX per la importància donada a les fàbriques de sants, sobretot de guix pintat, en les quals treballaven molts aprenents d’artista, com en aquesta vista del segle XIX / MUSEU DELS SANTS
calvari
Art
Cristianisme
Representació de la Crucifixió feta durant la setmana santa, amb tècnica pessebrista, introduïda als Països Catalans, especialment a Barcelona, al s XVIII.
Els calvaris eren installats en esglésies o cases particulars, i eren visitats pel públic Sobresortiren a Barcelona els construïts per Ramon Amadeu s XVIII, Domènec Talarn s XIX i Miquel Tusquelles començament del s XX, i a Mallorca, els de Pere Joan Riera s XIX
la Canyada dels Pins
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), 5 km al nord-oest de la vila, a la zona de petits turons coberts de pinedes, a l’esquerra del Túria, que separa l’Horta del Camp de Llíria.
Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina