Resultats de la cerca
Es mostren 8276 resultats
Bibliografia general A-B
Art gòtic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
Arqueologia 2012
Arqueologia
La gladiadora romana, conservada al Museu Arqueològic d'Hamburg Alemanya © Alfonso Mañas Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, enguany, el patrimoni arqueològic mundial es va veure minvat per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra a Síria o per la seriosa degradació que pateixen les restes arqueològiques a la Xina, on un cens del patrimoni cultural ha detectat la…
Arqueologia 2011
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degoteig difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, per la qual cosa la riquesa arqueològica no para de créixer És per això que al març la Generalitat de Catalunya va crear el Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia i la Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia, per a potenciar la coordinació en la presa de mesures de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic Prehistòria Es va descobrir una tomba neolítica femenina amb aixovar, de més de 6000…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
Sant Esteve d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector nord-oest, després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Abella de la Conca és situada a la part alta del poble vell d’Abella de la Conca Mapa 33-12 290 Situació 31TCG424696 S’arriba a Abella de la Conca per una carretera que surt de la carretera comarcal d’Isona a Coll de Nargó JAA Història El primer esment del lloc d’Abella data de l’any 1033, quan és mencionat com a límit del castell de Llordà, amb motiu de la seva venda pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost L’any 1048, en el testament d’un personatge anomenat…
Ciutat de Gerunda (Girona)
Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…
Cesse
Història
Seca ibèrica que hom ha relacionat amb la ciutat preromana de Cissa
, de situació incerta, al litoral català, que des de la fi del segle III aC encunyà denaris i quinaris d’argent i asos i fraccionaris de bronze seguint el sistema ponderal romà de l’as uncial.
Des de l’inici del s II aC fins al 133 aC el pes s’anà reduint de mica en mica fins a acabar a mitjan s I aC amb les emissions semiuncials