Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Josep Puig i Cadafalch
Historiografia catalana
Arquitecte, polític i historiador de l’art.
Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-mades de Marcel…
tractat dels Pirineus

Mapa dels Pirineus, elaborat per Nicolas Sanson entre 1659 i 1667, que mostra la frontera entre Espanya i França després del tractat dels Pirineus (1659)
Història
Acord de pau signat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa, el 7 de novembre de 1659, entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
El tractat estipulava la cessió a França de diverses places de Flandes inclosa Avesnes, cedida en canvi que Lluís XIV perdonés la traïció de Lluís II de Borbó-Condé, el qual, arran del conflicte de la Fronda, s’havia passat al bàndol de Felip IV alhora, França obtenia tot l’Artois llevat d’Aire i Saint Omer, diverses places de l’Hainaut i, al S, la cessió del comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir i Capcir i de la meitat del comtat de Cerdanya, fet que satisfeia amb escreix la vella aspiració francesa d’emparar-se d’aquestes comarques catalanes hi hagué més de vint intents anteriors d’…
Marià Pidelaserra i Brias
Pintura de la sèrie Els Vençuts (1943-45), per Marià Pidelaserra i Brias
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un petit fabricant de tints i pintor afeccionat, amic íntim i veí de Simó Gómez Passà per Llotja i per l’acadèmia Martínez Altés Treballà d’aprenent a la litografia Gual, i Adrià Gual l’introduí vers el 1895 a l’acadèmia Borrell, on fou condeixeble dels integrants del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio , on dibuixava i feia crítica d’art 1896-98 El 1895 ja participà en una collectiva a la Sala Parés, i l’any següent a l’Exposició de Belles Arts Barcelonina El 1899, amb Pere Ysern i Emili Fontbona, anà a París, on estudià a l’acadèmia Colarossi i li…
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…
làmina
Construcció i obres públiques
Element estructural de geometria bidimensional i corba, i de gruix petit.
La forma corba li atorga una gran resistència, la qual cosa fa possible la cobertura de grans espais o de grans llums amb una mínima quantitat de material Hom distingeix entre làmina de simple curvatura , si la incurvació s’esdevé solament en una direcció per exemple, tubs o semicilindres i làmina de doble curvatura , quan la incurvació existeix segons dues direccions perpendiculars per exemple, cúpules, paraboloides hiperbòlics i hiperboloides Amb làmines de formigó armat ha estat possible de construir cobertes de gran envergadura o de gran interès arquitectònic, com ara el Palau de la CNIT…
Woody Shaw
Música
Nom pel qual és conegut el trompetista nord-americà Herman Shaw.
S’inicià en la trompeta a onze anys, i el seu primer contracte important fou amb Willie Bobo, el 1963 També tocà i gravà amb Eric Dolphy El 1964 s’establí a París, on treballà sobretot amb el grup de Nathan Davis Novament als Estats Units, entrà al grup d’Horace Silver i més tard treballà al costat dels millors solistes de l’època, entre els quals destaquen Larry Young, amb qui enregistrà Unity 1965, Art Blakey i Bobby Hutcherson A partir del 1970 començà a gravar amb el seu nom Entre els enregistraments d’aquesta època cal esmentar The Moontrane 1974 i United 1981 Formà una banda amb la qual…
Anton Hekking
Música
Violoncel·lista holandès.
Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que retornà a Berlín…
Hansheinz Schneeberger
Música
Violinista suís.
Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…
Pierre-Lukas Graf
Música
Flautista suís.
Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud, Austràlia i el Japó…