Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i ornamentals musulmans i…
riu de la Canaleta

Vista parcial del santuari-balneari de Fontcalda, des de l’interior del congost que forma el riu de la Canaleta, prop de Gandesa
© Fototeca.cat
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Ebre; neix a la serra de l’Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta);.
el seu curs forma un veritable cañón fins a Bot, tot seguint una direcció S-N després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l’Ebre per la dreta, i de constituir, en aquest sector, límit entre els termes de Gandesa, al N, i de Prat de Comte i del Pinell de Brai, al S, es dirigeix, ja a la plana, vers el SE i desemboca al seu collector aigua avall de Benifallet Baix Ebre Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l’Ebre, que correspon a l’actual riu de les Canaletes
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou declarada reserva…
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…
equip d’atenció a la infància i l’adolescència
Educació
Equip pluridisciplinari de professionals que té per objectiu diagnosticar, valorar, orientar i tractar els casos de menors en situació de desemparament o risc social i les seves famílies, atenent-los en primera instància o derivant-los a altres serveis quan sigui necessari.
Cada equip és constituït almenys per un psicòleg, un pedagog, un treballador social i un educador social Aquests equips s’estenen per tot el territori de Catalunya i la seva acció pot tenir un abast comarcal Dintre del Departament de Benestar Social, depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Entre les seves funcions principals hi ha el suport tècnic als serveis socials bàsics, promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar També han de fer el seguiment, el tractament i l’avaluació de les mesures de protecció que vagin en…
biblioteca escolar
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca que dóna suport a una comunitat escolar.
És un equipament educatiu format per documents en tot tipus de suport que té la missió d’afavorir l’adquisició de les competències bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars en totes les àrees i etapes educatives En concret és fonamental per a l’assoliment de la competència informacional, el foment de la lectura i l’adquisició d’aprenentatges autònoms La legislació catalana del 2009 estableix que els centres educatius de Catalunya han de disposar d’una biblioteca escolar, però a la gran majoria de centres no s’ha assolit un servei de qualitat Des del 2005 la Generalitat de…
moviment lent
Sociologia
Corrent cultural que promou la necessitat d’alentir les activitats humanes en tots els àmbits de la vida social.
El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar la possibilitat de gaudir…
material termocròmic
Química
Material capaç de canviar de color en funció de la temperatura ambient.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la temperatura Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color El canvi, o canvis de color, es produeix a una determinada temperatura característica de cada material que es pot modificar amb la introducció d’impureses en la seva matriu Actualment, la seva principal aplicació és com a sensors de temperatura Tot i que generalment els canvis de color són reversibles, s’han desenvolupat tipus…
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…