Resultats de la cerca

Membre del Parlament Llarg 1640, s’oposà a l’autoritarisme monàrquic i esdevingué destacat representant del grup reialista moderat Principal conseller del futur Carles II, a l’exili 1651-60, preparà la declaració de Breda tot assegurant la Restauració En produir-se aquesta 1660 fou nomenat primer ministre i rebé el títol de comte de Clarendon 1661 intentà de restablir les relacions entre el rei i el parlament, però, amb l’oposició de reialistes i puritans, no aconseguí els seus propòsits moderats Com a conseqüència de les desfetes produïdes en el curs de la segona guerra…

Ingressà al cos d’enginyers de l’exèrcit espanyol, amb el qual anà a Itàlia Més tard fou tinent de rei a Barcelona Durant la guerra Gran fou brigadier el comte de La Unión li encarregà que reorganitzés el sometent, abolit el 1714 pels Borbó En una campanya brillant conquerí als francesos Sant Llorenç de Cerdans, Arles i Ceret abril del 1793 El 1795 era enginyer general de l’exèrcit d’operacions Era també arquitecte i fou mestre de Joan Soler i Faneca Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1754 i de la de Ciències de Barcelona 1790 Construí l’escola pública de Cadaqués i deixà un projecte…

Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar…

Fill de Guillem IV d’Erill i de Castellvell Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere 1322 Anà a la conquesta de Sardenya i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies 1323 Fou conseller de l’infant Pere Pere III Veguer de Barcelona i el Vallès 1338, 1341 nomenat procurador, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés 1343 Governador de Mallorca 1343-45 i de Rosselló i Cerdanya 1344, durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà Cerdanya, on Jaume III s’havia establert El 1345 li fou obert procés, acusat d’afavorir els…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…

Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades, i d’una Comedia famosa del niño Jesús…

Estudià a l’Escola de Teatre de Leningrad Treballà després com a director en diferents teatres D’aquesta època daten obres d’agitació proletària, entre elles Klass ‘La classe’, 1930 El 1939 fundà un teatre per a la joventut — obres com Gorod na zare ‘La ciutat de l’albada’ en són un exemple — , que durant la Segona Guerra Mundial fou transformat en un teatre per al front Els èxits més importants els aconseguí amb Tanja 1938, història de la transformació d’una estudiant romàntica en una dona metge, plena de responsabilitat, i, d’època posterior, Irkutskaja Istorija ‘Historia d’…

Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals sortí el 1932…

Per una errada ortogràfica, el seu cognom ha aparegut quasi sempre com a Rosalench Mig centre, es formà al Club Esportiu Júpiter, passà per l’Hèrcules d’Alacant 1935-36, i després de la Guerra Civil es convertí en un dels pilars del Futbol Club Barcelona 1939-44 Disputà 168 partits i marcà 2 gols amb el Barça, amb el qual guanyà la Copa 1942 La temporada 1944-45 fou cedit al Constància i, poc temps després, es retirà per culpa d’una lesió, encara que abans jugà un breu període en el Club de Futbol Badalona Amb la selecció catalana, disputà 2 partits Més tard exercí d’entrenador i…

S’inicià l’any 1922 a l’Avenç del Sport, refundat després en la Unió Esportiva Sant Andreu, i en la campanya 1926-27 s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol Jugà en aquest equip durant deu temporades 1926-36 en la posició de mig centre Fou campió de Copa 1929 i jugà 147 partits en les primeres edicions de la Lliga, en què marcà 17 gols Després de la Guerra Civil continuà la seva trajectòria al Girona 1939-40, al Múrcia 1940-42 i l’Alcoià 1942-43 Com a entrenador dirigí l’Espanyol 1942-43, el Sabadell 1943-45, el Betis, el Melilla, l’Atlètic Balears, el Club Esportiu Europa…