Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
pic Negre d’Envalira
Cim
Cim (2 812 m) de la línia de crestes que separa les valls de la Valira i de l’Arieja, a Andorra (Encamp), entre el port d’Envalira i la portella d’Engaït.
Ratpenat de cova
El ratpenat de cova Miniopterus schreibersi és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i…
pic de Clavera
Cim
Cim (2 721 m alt.) del terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l’Arièja, del qual davalla el barranc de Clavera
.
pic de Bessinelles
Cim
Cim (2 503 m) de la línia de crestes que separa el sector de la vall de Querol, damunt l’estany de Lanós, a l’Alta Cerdanya, de la vall de l’Arieja, al País de Foix.
riu de Sant Josep
Riu
Afluent, per l’esquerra, de l’Arieja, a la solana d’Andorra, dins la parròquia de Canillo (Andorra), que neix al vessant oriental del port Dret i s’uneix al seu col·lector al pla de la Vaca Morta.
El massís de Madres
L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…
Les valls d’Andorra
L’estany petit de Juclà, a la capçalera de la vall del mateix nom, presidit pel pic d’Escobes Ernest Costa Les valls d’Andorra 15, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Principat d’Andorra és situat al bell mig dels Pirineus axials De 468 km 2 d’extensió, és integrat per la conca del riu Valira, encara que el sector més baix d’aquesta pertany a la comarca de l’Alt Urgell A l’alçada de les Escaldes la vall de la Gran Valira es parteix en dues, les quals són recorregudes pels rius Valira del Nord i Valira d’Orient i al seu torn subdividides en diferents valls…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…
port Dret
Pas
Depressió (2 572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l’Arieja, a Andorra, al terme de Canillo, dominada al nord pel cap del port Dret (2 682 m alt).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina