El ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi) és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions. És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades; de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure.
Jordi Corbera, a partir de fonts diverses.
El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins. És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i petita del cap, que és proveït d’unes orelles i un musell curts. Té les ales allargades, punxegudes i estilitzades, gràcies al gran desenvolupament del tercer dit, en què la segona falange és quasi tres vegades més llarga que la primera. L’ala és visiblement més estreta que la dels ratpenats de ferradura, la qual cosa li permet efectuar un vol més ràpid i potent i trajectes nocturns llargs. La dentició és la següent: quatre incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior; i sis incisives, dues canines, sis premolars i sis molars a la mandíbula inferior.
Els ratpenats cavernícoles acostumen a constituir grans nuclis poblacionals en el sostre i les parets de les coves. De vegades són agrupacions heteroespecífiques, que es formen en el moment de la hivernada. L’agrupació de la fotografia, pràcticament monoespecífica i la més gran de tota la zona paleàrtica, es compon de 40 000 a 70 000 exemplars del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi)
Pascal Medard
Les dades biomètriques són les següents: avantbraç de 42 a 48 mm, cua de 42 a 61 mm, peu de 9,5 a 11 mm, cap i cos de 50 a 65 mm, envergadura aproximada de 350 mm, longitud condilobasal de 13,6 a 15,2 mm, amplada del crani de 8 a 8,2 mm, fila dentària superior (C-M3) de 5,6 a 6,2 mm, i pes aproximat de 12 a 20 g.
De les espècies de quiròpters que formen part de la nostra fauna és la que té costums més marcadament gregaris. A l’avenc del Daví (Vallès Occidental), per exemple, s’ha comptabilitzat una població superior als 6000 exemplars; en altres llocs del món, com a Sudàfrica, se n’han trobat de més de 100 000 individus. Els refugis d’hivern que fan servir aquests animals —cavitats en què la temperatura oscil·la entre els 7 i 10 °C— són diferents dels de l’estiu i, per aquest motiu, realitzen migracions que fàcilment poden depassar els 100 km de recorregut. Un cas de desplaçament excepcionalment llarg és el d’un exemplar que havia estat anellat a la gruta de Tignahustes, als Pirineus, i que va ésser retrobat prop de Beauvais (Oise), a 760 km de distància. Els estudis migratoris indiquen que una gran part del contingent de l’avenc del Daví passa l’estiu en refugis propers a la mar (la majoria es troben a la Costa Brava) i es desplacen fins a les comarques del Rosselló, Provença, Conflent, Vallespir, Cerdanya i Arieja, on troba les condicions òptimes per a la cria. Aquesta espècie també utilitza refugis de primavera i de tardor i efectua l’aparellament en aquests darrers. El vol dels ratpenats de cova és alt i ràpid, d’uns 50 km/h, i recorda el dels falciots. Els mascles i femelles viuen conjuntament durant la major part de l’any, excepte durant l’època de cria, en què les femelles s’aïllen dels mascles. També pot trobar-se associat amb altres espècies de ratpenats, principalment del gènere Myotis.
Àrea de distribució del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Vies migratòries del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi) al Principat i a la Catalunya Nord, segons un estudi recent (1985) que afegeix noves dades a les de diversos autors espanyols i francesos. Hom ha indicat els llocs de cria (punts vermells) i els llocs d’hivernada (punts blaus).
Maber, original de Jordi Serra i Enric Balcells.
Pel que fa a la seva reproducció, l’acoblament es produeix a la tardor i tot seguit té lloc la fecundació. Això no obstant, el desenvolupament s’atura durant l’hivern, fenomen que rep el nom d’implantació retardada. A la primavera, el desenvolupament continua fins als mesos de juny-juliol, en què les femelles tenen una única cria. Fins fa poc hom creia que cada mare, en tornar de caçar, agafava la primera cria que trobava, indistintament de si es tractava o no de la seva, per alimentar-la. Hi ha qui pensa que les mares són capaces de reconèixer la seva cria. El creixement dura uns dos mesos, però arriben a la maduresa sexual al segon any de vida.
Se l’inclou dins del grup d’espècies d’origen tropical o subtropical. Ha estat considerat fins fa poc com el vertebrat no lligat a l’home que té una distribució més àmplia, però actualment això ha estat desmentit. Se’l pot trobar abundantment arreu dels Països Catalans (no a Eivissa ni a Formentera), a la major part de la Península, a l’Europa meridional i a l’Àfrica. El ratpenat de Schreibers o de cova presenta una marcada tendència troglòfila, característica que dona lloc a la seva denominació vulgar.