Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Anglo-Catalan Society
Associació acadèmica fundada el 1952 per hispanistes de la Gran Bretanya i per catalans residents en aquell país que té per objecte promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya.
Té l’origen en les classes de llengua i literatura catalanes que Josep Maria Batista i Roca impartí el 1948 a la Universitat de Cambridge Des del 1955 celebra un congrés anual en diverses universitats britàniques, sovint al Westfield College de Londres tots els anys del 1967 al 1974, i un congrés residencial, cada dos anys en una universitat diferent en aquestes reunions hom fa exposicions de treballs i organitza conferències i diversos actes sobre temes catalans En el Tercer Colloqui Internacional sobre Llengua i Cultura Catalanes celebrat a Cambridge el 1973 foren aprovats els…
Antoni Batlle i Mestre
Educació
Esport general
Cristianisme
Pedagog i dirigent escolta.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…
,
Roberto Fernández Retamar
Literatura
Escriptor i acadèmic cubà.
Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana Dedicat al periodisme, collaborà en la revista Alba , per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway Professor a Yale 1957-58 i a la Universitat de l’Havana des del 1955 Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista editor de la revista Casa de las Américas , institució del mateix nom que dirigí des del 1986 cofundador, amb Nicolás Guillén i…
La Nova Cançó
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1976, Documental, 85 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Maricel Bautista SO Josep Nogueira ESTRENA Barcelona, 14061976, Madrid, 18111976 Sinopsi Reportatge sobre el moviment de la Nova Cançó, en què s’alternen les entrevistes realitzades per Àngel Casas, amb actuacions dels seus membres Entre les persones entrevistades figuren Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi Pujol, Joan de Sagarra, Josep Maria Espinàs, Joan Miró, Francesc Candel, Salvador Espriu, Joan Fuster, Carles Rexach…
Institut d’Estudis Catalans—Arxiu
Arxiu integrat per diferents fons documentals personals i institucionals, el més voluminós dels quals és el de l’Institut d’Estudis Catalans.
A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents D’aquests fons es destaquen els següents Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer la rica…
Manuel Valls de Gomis
Història
Polític.
Fill d’un empresari tèxtil, milità a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya Fou cap d’escamots en els fets d’Octubre del 1934, raó per la qual fou detingut i, posteriorment, alliberat Juntament amb Josep Maria Batista i Roca formà la columna Pau Claris, creada per la Generalitat el 1936 com a instrument per a imposar autoritat enfront de partits i sindicats Ocupà el càrrec de secretari del president Lluís Companys i, més tard, fou sotsdirector de la Presó Model de Barcelona Al final del 1938 s’exilià a París Installat a Perpinyà, en començar la Segona Guerra Mundial s’uní…
João Bernardo Vieira
Política
Polític de Guinea-Bissau.
Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
Tilbert Dídac Stegmann

Tilbert Dídac Stegmann
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil alemany.
Visqué a Barcelona fins als deu anys, però no fou fins als inicis dels anys setanta que s’inicià en el coneixement i l’estudi del català Fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main 1981 Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín 1978, a Karlsruhe 1983, i d’altres Fundà la Biblioteca Catalana de Frankfurt 1981, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft Associació germanocatalana, de la qual fou president 1983-95, la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans 1980 i l’Oficina Catalana-Katalanisches Kulturbüro Frankfurt 1988 Entre un centenar llarg de…
,
Fidel Bofill i Bosch
Pintura
Pintor, ceramista, escriptor i promotor cultural.
Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina