Resultats de la cerca

Els principals dirigents foren, entre d’altres, Francesc MMasferrer, Josep Casals i Josep MXammar Pel juny del 1936 s’autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventuts d’ERC i el grup Nosaltres Sols

Actualment en formen part la Federació de Cors de Clavé , la Federació Catalana d’Entitats Corals , el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i els Cors Juvenils de Catalunya El Moviment Coral Català ofereix serveis a les federacions i a les corals, com ara espais físics o ajut a gestions administratives, i també vetlla per la difusió de la música coral a Catalunya i arreu, tant des d’Internet com a través de programes com "A quatre veus" i diverses gravacions que s’emeten per TV3 Així mateix s’ha ocupat de les relacions amb altres federacions internacionals, com Europa Cantat , i les…

Pretenia establir la dictadura del proletariat i defensà el dret d’autodeterminació Així, reclamà “la llibertat de Catalunya com un objectiu més del seu programa de reivindicacions socials, per portar el proletariat català a una àmplia federació amb el proletariat de les altres nacionalitats peninsulars dintre de la futura ‘Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria’” J Arquer, Treball , 21/IV/1930 Realitzà una important activitat propagandista a través d’ateneus populars i aconseguí la direcció del CADCI gràcies a una entesa amb Estat Català-Partit Proletari Els dirigents foren Jordi Arquer,…

Creat el 1989 amb el nom d’Institut Català de la Dona, la seva activitat és doble d’una banda, impulsar les iniciatives d’associacions i entitats per la millora de la situació de la dona i, de l’altra, dur a terme activitats pròpies exposicions, memorials, sessions informatives, conferències, fòrums, campanyes d’informació i sensibilització i l’organització de la Universitat d’Estiu de la Dona Les tasques de l’Institut són recopilar informació i documentació sobre la situació de la dona a Catalunya, elaborar informes sobre aquesta qüestió, fomentar la prestació de serveis específics per a…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…

Dirigida per Joan Potau i editada per l’editorial de Bartomeu Costa-Amic Han format part de l’equip de redacció Josep M Murià, Miquel Martí i Paul Ruis i Gusils El seu contingut fa referència a notícies de les activitats de l’entitat, articles culturals i polítics Hi han collaborat, entre altres, Ferran Batalló, Antoni Solà, Carles A Gasòliba, Josep M Ainaud, Bartomeu Costa-Amic, Francesc Vinyals i Marc-Aureli Vila, entre d’altres

Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra

Fou constituït per un consell general, amb representants de diverses tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic Tingué com a primer president Salvador Armendares i com a secretari general Miquel Ferrer El 1964 la presidència restà vacant El consell executiu fou traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es féu càrrec de la secretaria general Mantingué, a l’exili, una presència testimonial a través de les Conferències Nacionals de Mèxic 1963 i Avinyó 1969, treballà per la difusió internacional del plet català, promogué els Aplecs de Toluges 1965 i edità els butlletins del…