Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Josep Maria Llovera i Tomàs
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 Collaborà en la premsa catòlica de l’època, especialment a “Catalunya Social” 1921, i fou un dels impulsors a Catalunya de la democràcia cristiana com a inspirador d’Unió Democràtica de Catalunya, a més de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Traductor conscienciós dels clàssics, destaca sobretot per la traducció de l’obra completa d’Horaci, a més de fragments d’Aristòtil i d’Homer, un volum de Discursos de Ciceró…
Onofre Pou
Literatura catalana
Llatinista i lexicògraf.
Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J ↑ Lorenzo Palmireno , fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…
oració
Retòrica
Discurs pronunciat en públic.
A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la dels tribunals…
Joan Rosembach
Literatura catalana
Tipògraf.
Considerat l’impressor gòtic més important de Catalunya, entre la producció del seu taller itinerant des del 1490 treballà a València, Barcelona, Tarragona, Perpinyà i Montserrat destaquen els llibres litúrgics, les edicions d’Eiximenis Libre dels àngels i Libre de les dones , 1494 i 1495, el Memorial del pecador remut de F de Malla 1495, les Històries e conquestes de Catalunya de Tomic 1499 i 1519, l’ Spill de la vida religiosa 1515, entre d’altres, i, en llatí, obres de Terenci, Ciceró, Virgili, Nebrija i altres, amb tipografia i gravats d’una qualitat excellent La traducció…
Joaquim Icart i Leonila
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Collaborà a Diario de Tarragona i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària 1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…
,
Gaeta
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, situada al golf de Gaeta, al peu de l’Orlando, promontori que separa aquest golf del de Terracina.
És formada per dos nuclis urbans diferents la Gaeta pròpiament dita, al SE, i Elena, al NW És un port de pesca Hi ha indústria derivada de l’activitat pesquera, construcció d’embarcacions lleugeres i indústria del vidre L’antiga Caieta dels romans fou celebrada pel seu port i per les seves villes, entre les quals la de Ciceró i les de diversos emperadors Depengué de Fòrmia, però després de la destrucció d’aquesta 874 adquirí més importància Al s IX esdevingué bisbat i cap d’un ducat, que s’independitzà de l’imperi Bizantí El 1140 passà a formar part del regne de Sicília i fou una…
Biblioteca Apostolica Vaticana
Biblioteca pública de l’estat del Vaticà, hereva de la primitiva biblioteca papal.
Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits dels s IV i V d…
epístola
Literatura
Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la…
Josep Maria Llovera i Tomàs
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina