Resultats de la cerca

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…

Situació Torre de planta circular, mig en ruïnes, que centrava el desaparegut castell de Roda J Bolòs Fortificació situada a l’extrem meridional de la muntanya dels Molins, al cim d’un turó, des d’on es veu, a sota, el poble de Roda de Berà i, davant, un llarg tram de la línia de costa Mapa 34-17446 Situació 31TCF705614 Seguint la carretera que va de Roda de Berà cap a Bonastre, havent fet uns centenars de metres, surt a mà dreta un camí que porta a uns horts que hi ha prop de la via del tren S’ha de travessar la via, passar pel costat dels horts i arribar a una caseta, des d’on en pocs…

Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents…

És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant gregorià, sant Bernat empobrí…

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i…

Les catedrals són els monuments religiosos més importants de la Catalunya medieval, com de l’Edat Mitjana en general, tant per la seva presència a la ciutat com per la riquesa creativa que van significar Malgrat la importància que tenen en l’estudi de l’art medieval, les catedrals han quedat pràcticament en l’oblit per a la bibliografia artística catalana, i no s’han beneficiat dels estudis globals de què han estat objecte els monestirs Aquesta és una situació curiosa, atesa la bibliografia catalana sobre l’art medieval, i és també insòlita en relació amb tot el que s’ha fet sobre catedrals,…

El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…

Antiga església del nucli de Berà, avui despoblat, situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat el 1720 L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny Una notícia del capítol I, titulat Senyoria , de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del collegi de Betlem de Barcelona, successors dels monjos de Casserres,…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les…