Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Jaume Vallcorba i Plana

Jaume Vallcorba i Plana
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta, filòleg i editor.
Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976, d’elaboració…
,
Josep Anton Fernández i Montolí
Literatura catalana
Crític literari i assagista.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 i doctor en Llengües Modernes per la Universitat de Cambridge 1996 Ha estat professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secció d’Estudis Hispànics al Queen Mary College de Londres 1993-2006, ciutat on creà i dirigí el Centre for Catalan Studies Des del 2007 és professor del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya UOC i director acadèmic del màster universitari d’Estudis Catalans Ha estat director de l’Àrea de Llengua i Universitats i de l’Àrea de Literatura i…
Espanya 2017
Estat
L’atomització del Congrés i la manca d’una majoria clara van provocar que els partits no abordessin debats polítics profunds a l’inici de la legislatura, però sí que van aprofitar els primers mesos per a afrontar congressos interns pendents El més decisiu va ser el del PSOE, dividit des de la destitució del fins llavors secretari general, Pedro Sánchez Aquest, però, amb un clar discurs d’esquerres, es va tornar a erigir com a nou líder en guanyar a les primàries del maig amb el 50,2% dels vots, mentre que la presidenta andalusa, Susana Díaz, amb el 39,9%, tan sols va vèncer a la seva…
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
Aristides Cavaillé-Coll
Música
Orguener del Llenguadoc provinent d’una família de llarga tradició en la fabricació d’orgues.
Des de ben aviat destacà pel seu enginy, com es demostra pel fet que efectuà els seus primers treballs a l’orgue de Nimes quan només tenia onze anys Amb Domènec, el seu pare, i Vincent, el seu germà, acabà l’orgue de la seu nova de Lleida, interromput el 1820 per circumstàncies polítiques El 1821 s’installaren a Tolosa de Llenguadoc i, durant un cert temps, es dedicaren a la construcció d’orgues de saló A vint anys, Aristides, s’interessà per l'"orgue expressiu" sense tubs, anomenat harmònium Seguint el model de la filharmònica, inventà un nou instrument, al qual donà el nom de poiquilorgue…
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…
arma química
Militar
Agent tòxic, produït per síntesi química, emprat com a arma per tal de produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per…
Rolls-Royce
Aeronàutica
Empresa britànica dedicada a la fabricació d’automòbils de luxe i de motors d’avió i d’automòbil, fundada el 1906, a Derby, per C.S. Rolls i Henry Royce.
Els seus automòbils han esdevingut símbol de perfecció, luxe i confort El primer model, el Silver Ghost , construït des del 1907, fou de seguida el capdavanter de la tècnica mundial En 1908-12, i amb la collaboració dels germans Wright, anà estenent la seva activitat a la fabricació de motors d’aviació, i en 1915-18 construí els primers vehicles blindats dels aliats El 1931, amb l’absorció de la Bentley Motors Limited, obtingué grans èxits esportius El 1939 proveí la RAF de la major part dels motors per als seus avions En fallida el 1971, fou nacionalitzada El 1973, la secció aeronàutica fou…
àcid xàntic
Química
Denominació trivial del ditiocarbonat d’hidrogen i o-etil (CH3-CH2-O-CS-SH), líquid incolor d’olor desagradable que es congela a -53°C i es descompon a temperatura ambient.
micologia
Micologia
Part de la botànica que estudia els fongs.
L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer 1718-90 i de Pierre Bulliard 1752-93 Joseph Henry Léveillé 1796-1870 n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries 1794-1878 en posà les bases de la taxonomia moderna Epicrisis systematica mycologici , 1836-38 La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard 1854-1926 i a Lucien Quélet 1832-99, que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier 1828-1920, que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne 1815-85, que estudià els fongs hipogeus i el…