Resultats de la cerca
Es mostren 2310 resultats
Valentinià I
L’emperador Valentinià I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (364-375).
Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…
Aleix I Comnè
Nomisma d’or amb les efígies del’emperador Aleix I Comnè (anvers) i de Jesucrist (revers)
© Fototeca.cat
Història
Emperador de Bizanci (1081-1118).
Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
Juli Nepos
Història
Emperador romà.
Es casà amb Verina, filla de l’emperador d’Orient Lleó I Aquest l’envià a Itàlia per oposar-lo a l’emperador Gliceri, que ell no reconeixia com a tal Proclamat emperador 474, afrontà els bàrbars, sense èxit, i hagué de reconèixer als visigots la possessió de l’Alvèrnia Mentre el cap de les milícies de la Gàllia es rebellava i proclamava emperador el seu fill Ròmul Augústul 475, Nepos es refugià a la Dalmàcia, i conservà el títol d’emperador, fins i tot quan Ròmul fou deposat Fou occit pels seus sequaços
tomba de Qin Shi Huangdi
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC) amb més de 6 000 figures de soldats de terracota simulant un exèrcit en formació de batalla
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l’any 210 aC i…
Focas
Història
Emperador bizantí.
Centurió, enderrocà i féu matar l’emperador Maurici i fou aclamat emperador 602 Cruel i sanguinari, dugué una política interna molt dura, i hagué de fer cara als perses que envaïen l’Imperi Fou enderrocat per Heracli, fill de l’exarca d’Àfrica
Gai Vibi Trebonià Gal
Història
Emperador romà (251-253).
Governador de la Mèsia inferior, fou salvat dels gots per l’emperador Deci 250, el qual morí per la seva traïció a Abrittum 251 Nomenat emperador pels soldats, pactà una pau poc honrosa amb els gots i amb el fill de Deci, Hostilià, que acceptà com a collega en l’imperi Morí a mans dels seus soldats quan intentava de sufocar la rebellió d’Emilià, elegit emperador per les tropes de la Mèsia
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
Joan VI Cantacuzè
Història
Emperador bizantí (1347-55).
Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg 1341, fou nomenat regent Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans Reconciliat amb la regent Anna 1347, aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos Afavorí l'…
Macrí
Història
Emperador romà (217-218).
Fill d’una família humil, fou prefecte del pretori 212 i participà en l’assassinat de Caracalla Es féu proclamar emperador per l’exèrcit, i, sense ésser senador, obtingué el reconeixement del senat, bé que mai no estigué a Roma ni a Itàlia Continuà la guerra contra els parts i signà la pau Però, elegit emperador Heliogàbal , intentà d’oposar-s’hi i, abandonat pels soldats, fou perseguit i mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina