Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
collegium musicum
Música
Terme que designa les associacions d’afeccionats a la música sorgides a l’Europa germànica durant els segles XVI i XVII.
S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…
Jordi Arquer i Saltor
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Persona de conviccions polítiques radicals, estigué relacionat durant la dècada del 1920 amb els grups independentistes propers a Francesc Macià i amb el sector més crític del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI amb collaboracions a la revista “Lluita” El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes i el 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català Més endavant milità al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM, fet que l’anà consolidant com a dirigent obrer Escriví el fulletó Los comunistas ante el…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…
Suïssa 2018
Estat
Els partits suïssos van estar preparant al llarg de l’any els seus programes per a les properes eleccions federals del 2019 En l’actualitat són set els grups parlamentaris al Consell Nacional, que és la cambra baixa de l’Assemblea Federal el popular 74 escons, el socialdemòcrata 55, el liberal 46, el cristià evangèlic 43, el verd 13, el democràtic conservador 8 i el verd liberal 7 Suïssa va anunciar una consulta al Parlament federal per a validar l’acord marc negociat amb la UE, que es va veure condicionat pel Brexit Al llarg d’aquest any es van celebrar deu referèndums nacionals, amb una…
Die Brücke
Nom amb el qual s’autodesignaren, en constituir-se grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff.
Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la…
Walensee
Llac
Llac dels Alps Suïssos, a la vall del Seez, entre els cantons de Glarus i de Sankt Gallen.
Té 24 km 2 i una profunditat màxima de 150 m És unit per canal amb el llac de Zuric A les seves ribes hi ha les localitats de Walenstadt i Weesen
art finlandès
art finlanès El Finlandia Hall de Hèlsinki (1971), d’Alvar Aalto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Finlàndia.
No tingué personalitat pròpia fins a la independència En escultura, la influència successiva dels francesos Rude, Carpeaux, Rodin i Bourdelle s’hi palesa des del 1870, que els escultors anaren a París En pintura, Estocolm, lloc de formació a la primera meitat del s XIX, fou substituït per Düsseldorf i, més endavant, per París, on Albert Edelfelt fou influït pel Manet preimpressionista Akseli Gallen-Kallela fou l’iniciador de l’art modern a Finlàndia, i també l’encarnació en l’art d’un esperit romanticonacional —conegut com a estil Kalevala — parallel al significat del Modernisme a Catalunya…
regla de sant Benet

Portada de l’edició del 1499 de la regla de Sant Benet
Codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d’una importància cabdal per la seva influència en tot el monaquisme
d’Occident.
Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del text dit pur ,…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen…
Grisons

La vall de Schanfigg, als Grisons
(CC0)
Divisió administrativa
Cantó de l’E de Suïssa, el més gran del país.
La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin 60%, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina