Resultats de la cerca

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits…

Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’…

Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte…

Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre cours, cinquante et une…

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía…

Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897, GBruno 1900…

Ordenat de sacerdot el 1807, fou diputat al parlament del Piemont 1848 i president honorari 1859 de la facultat filosoficoliterària de Parma El seu pensament filosòfic presenta tres etapes una de sensista, representada sobretot per Della filosofia dell’affetto 1829-34, una altra, en la qual tendeix a l’escepticisme i al subjectivisme Filosofia della mente 1836 i Il nuovo saggio sull’origine delle idee dell’abate Rosmini esaminato 1837, i una última fase, clarament kantiana, bé que sempre amb tendència a destacar-ne els elements objectivistes i realistes Della critica della Ragion pura di…

Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…