Resultats de la cerca

És una variant del cotí que, amb lligaments i combinació de colors, imita els teixits de llana

Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader

El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada

La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda

És formada per un baix altiplà cobert de dipòsits llimosos, que donen uns sòls molt fèrtils i en fan una de les àrees agrícoles més riques del país Hi ha conreus de cereals, bleda-rave sucrera, lli i farratge, i té ramaderia

Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…

Port a l’Adriàtica, molt actiu Té fàbriques de lli i de cotó i blanqueries Conserva les restes de les muralles medievals i la catedral, del segle XIV Molt a prop hom ha descobert algunes tombes corresponents a l’antiga ciutat d’Egnatea, destruïda al segle V

Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues i el mateix…

Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…

Drenat pel curs alt de l’Obi, és una àrea ben poblada, d’economia essencialment agrícola blat, bleda-rave sucrera, lli, cotó, reforçada per la indústria tèxtil i alimentària El ferrocarril Turk-Sib travessa el territori L’Altai fou constituït kraj el 1937 i fins el 1991 inclogué l' oblast’ autònoma de Gorno-Altaj, posteriorment convertida en república La capital és Barnaul