Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Santa Maria de Durfort (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…
Francesc d’Assís Galí i Fabra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
Miquel Oliva i Prat
Historiografia catalana
Arqueòleg.
Vida i obra Durant els seus anys de vida activa estudià des de la prehistòria fins a l’època moderna Tanmateix, el seu nom es lliga a les excavacions de l’ oppidum indiget del puig de Sant Andreu Ullastret, Baix Empordà Entrà en el món de l’arqueologia de la mà de Francesc Riuró, i durant molts anys collaborà amb L Pericot i M Almagro Fou conservador i, més tard, director del Museu Arqueològic de Girona, director del Servei Tècnic d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació i delegat provincial de Belles Arts La seva tasca en la protecció del patrimoni monumental d’aquestes terres s’…
Seny i Unitat
Partit polític
Partit local de Tona inscrit al febrer de 1998 i promogut per Joaquín Romeu, Teresa Mirambell i Francesc Colom, d’Unió Democràtica de Catalunya [UDC], que confegí una candidatura alternativa a la de Convergència Democràtica de Catalunya.
En les eleccions municipals de 1995 obtingué 1502 vots 45,0% i 6 regidors
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…
Banc d'Expansió Comercial (1958-1971)
La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades Anoia, es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962 El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu El banc…
Balenyà

Aspecte de la plaça d’Espanya dels Hostalets de Balenyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Tona i amb l’enclavament de Torrellebreta del terme de Malla, a l’E amb Seva, el Brull i l’enclavament de Seva, al S amb Centelles, al SW amb el terme vallesà de Castellcir i a l’W amb Collsuspina El terme, que assoleix les màximes altituds a les terres de ponent, al serrat de Castellà 1 017 m, és una plana paleozoica d’uns 500 m d’altitud mitjana, i és drenat pel torrent de la Font, al sector septentrional, i el del Soler, que ressegueix part del límit occidental amb Collsuspina, el qual vessa les seves aigües a la riera de Castellcir, ja…
Les necrópolis de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Grup de sepultures d’extrems arrodonits excavades en una codina M Solà Prop del lloc anomenat Vilallonga, a uns 1 500 m a llevant del poble de Sant Martí Sesgueioles, a una altitud d’uns 600 m i en un espai d’uns 300 m de distància hi ha quatre necròpolis medievals amb alguns indicis d’habitacle Mapa 35-14362 Situació 31TCG761177 Necròpoli La primera necròpoli que trobem i que als efectes d’un estudi general anomenem amb la lletra “D” es pot localitzar a la banda de migdia de Cal Balard i de l’esmentada capella de Sant Valentí de Vilallonga, envoltada de camps de conreu de cereals És…
Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera
© Fototeca.cat
Història
Militar
Cap militar carlí.
Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la guerra sobretot…
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina