La societat Viuda i Fills de Francesc Esplugas, SRC, un banc amb domicili i oficina a Capellades (Anoia), es transformà en societat anònima el 31 de juny de 1958 amb la denominació de Banc d’Expansió Comercial. Era el pas previ i indispensable per a la venda del negoci, que es produí al final del 1962. El grup comprador estava format per un conjunt d’homes de negocis i empresaris de Barcelona. El promotor, Leandro Martínez Zurita, ocupà el càrrec de conseller delegat.
Amb el nou grup, el banc incrementà el capital i es llançà decididament a la captació de dipòsits, però amb un èxit relatiu. El banc no tenia gran cosa a fer a Capellades i buscà el negoci barceloní que li podien proporcionar els seus socis i amics. De forma poc ortodoxa, establí una oficina no autoritzada en un pis de la ronda Universitat de Barcelona.
Consell d’Administració del Banc d’Expansió Comercial (1962) era:
- President – Andreu Mirambell i Domínguez
- Vicepresident – Vicente del Castillo García
- Conseller delegat – Leandro Martínez Zurita
- Vocals – Rafael Gómez Aparicio, Pascual Gómez Aparicio, Jordi Prat i Ballester, Esteve Domingo i Seguí, Carles Socias i Raventós
El 1964, el banc tenia un capital subscrit de 25 milions de pessetes, però només 15 milions de fons propis —desemborsats—, i havia superat lleugerament els 400 milions de dipòsits. El grup, que en tenia el control, confiava que les noves disposicions sobre expansió bancària permetrien obtenir el permís per a obrir una oficina a Barcelona, però en realitat aquesta quedava totalment condicionada a una major capacitat d’expansió —dipòsits i fons propis—, encara lluny de la que podia oferir el banc. Aquest, a més, no estava ben gestionat. Sortiren a la llum unes pèrdues d’una certa importància, procedents d’operacions, que res no tenien a veure amb Capellades. Per aquest motiu s’inicià l’obertura del banc a nous accionistes. El Banco Popular Español i Banca Catalana foren els festejadors.
Banc d’Expansió Comercial. Evolució de les principals partides del balanç (en milions de pessetes), 1962-1970.
Al final del 1965 entraren en el capital del banc, amb una participació important, però no majoritària, algunes persones vinculades a Banca Catalana i que comptaven amb el seu suport. Com a conseqüència, Lluís Monserrat i Navarro ocupà una Vicepresidència, la Conselleria Delegada passà a Joan Martí i Mercadal i la Secretaria del Consell a l’advocat Josep Maria Miró i Burunat. Alguns dels accionistes de l’anterior grup optaren per la venda i marxa de l’empresa, mentre que d’altres es quedaren.El 1968 hi hagué canvis en la direcció del banc en ser designat Joan Martí i Mercadal director general del Banc Industrial de Catalunya. El substituí en el càrrec Llorenç Gascón i Fernández.
L’entrada del grup vinculat a Banca Catalana permeté una oferta creditícia i un suport tècnic que imprimiren un fort impuls al banc. El creixement de dipòsits i la qualificació de banc local li donaren preferència a l’hora d’escollir les places que sortiren a concurs en els Plans d’Expansió anuals, formulats pel Banc d’Espanya. No aconseguiren anar a Barcelona, però sí l’autorització per a obrir mitja dotzena d’oficines.
Oficina del Banc d’Expansió Comercial a Sant Adrià de Besòs (Memòria, 1969).
El domicili social es mantingué a Capellades, però els serveis centrals es traslladaren a Sant Adrià de Besòs, una de les oficines permeses en aquesta nova etapa de l’empresa i la més propera a Barcelona.En la línia del que feia Banca Catalana, el Banc d’Expansió Comercial publicà estudis econòmics sobre algunes de les poblacions o comarques on tenia oficina oberta.
El 1970, el banc estava sanejat i portava empenta. Tenia un capital de 50 milions de pessetes, uns fons propis de 72 milions i uns dipòsits de 813 milions. Un any més tard, Banca Catalana arribà a un acord d’absorció, mitjançant una ampliació de capital de 50 milions de pessetes, que es van oferir als accionistes del Banc d’Expansió Comercial en condicions de paritat —una per una—. Si Banca Catalana forçà aquesta operació fou amb vista a sumar els fons propis i dipòsits que li eren necessaris per a poder anar a Madrid.
Oficines obertes Banc d’Expansió Comercial entre 1966 i 1970:
- 1966 – Sant Adrià de Besòs, Arenys de Mar
- 1967 – Granollers
- 1968 – Sant Sadurní d’Anoia
- 1969 – Figueres
- 1970 – Vilafranca del Penedès