Les necrópolis de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)

Situació

Grup de sepultures d’extrems arrodonits excavades en una codina.

M. Solà

Prop del lloc anomenat Vilallonga, a uns 1 500 m a llevant del poble de Sant Martí Sesgueioles, a una altitud d’uns 600 m i en un espai d’uns 300 m de distància hi ha quatre necròpolis medievals amb alguns indicis d’habitacle.

Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG761177.

Necròpoli

La primera necròpoli que trobem i que als efectes d’un estudi general anomenem amb la lletra “D” es pot localitzar a la banda de migdia de Cal Balard i de l’esmentada capella de Sant Valentí de Vilallonga, envoltada de camps de conreu de cereals. És un conjunt format per set sepultures agrupades en una distància d’uns 30 m aproximadament, excavades a la roca arenosa en una petita cinglera. Són del tipus d’extrems arrodonits i sense cap diferenciat, amb algun indici que els extrems tenien forma trapezial. La seva disposició originària era horitzontal, però amb el temps alguna de les roques base ha basculat; hi ha un grup de tres tombes en una mateixa roca, fet que pot fer pensar en una agrupació de tipus familiar; la resta estan isolades. Una de les tombes és d’adolescent i la resta corresponen a adults; la seva orientació es feu E-W i una és incompleta. Molt probablement eren els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga, ja que a frec de les sepultures s’han identificat indicis d’excavació a la roca per a subjectar-hi bigues de coberta segurament per a un habitacle.

Planta, a escala 1:400, de la necròpoli “D”.

Joan Enrich

A un centenar de metres aproximadament i en direcció a ponent es pot localitzar en un pendent erm envoltat de camps de conreu de cereals una sepultura aïllada que anomenem “G”. Fou excavada a l’extrem d’una roca arenosa i pertany al tipus d’extrems arrodonits dit també de banyera. Correspon a una persona adulta i la seva orientació és E-W. S’hi poden apreciar els indicis d’un encaix per a la coberta, i la forma dels peus i la capçalera és arrodonida. La seva llargada és d’1,80 m, l’amplada al centre és de 0,45 m i la profunditat també al centre és de 0,27 m. Cal relacionar aquest enterrament amb les altres tres necròpolis.

La tercera necròpoli es pot localitzar a uns 250 m vers ponent de la primera i l’hem anomenada amb la lletra “E”. És situada en les roques d’un alzinar envoltat de camps de conreu de cereals. Aquesta estació arqueològica és integrada per cinc sepultures excavades en una codina rocosa; són d’extrems arrodonits amb algun indici de forma trapezial. La seva posició originària era horitzontal, però alguna, en bascular la roca base, ha quedat en posició inclinada. N’hi ha quatre que són situades en una mateixa roca que avui està partida, i la que fa cinc resta isolada. Per les seves mides podem dir que n’hi ha tres que corresponen a persones adolescents, una d’adult i una d’infant, i la seva orientació es feu E-W. Una de les pertanyents a un adolescent conserva restes òssies in situ, i fou excavada i estudiada; es podia apreciar que havia estat reutilitzada, ja que en el seu extrem de llevant es conservaven apilats diversos fragments ossis amb un fragment de crani que corresponia a un infant, a més de l’adolescent inhumat més tard. Les altres tombes no tenien restes òssies. Aquesta necròpoli amb un clar predomini d’adolescents inhumats probablement devia estar relacionada amb les altres necròpolis estudiades.

Finalment, hi ha un conjunt format per un enterrament i una petita balma, situat a ponent de l’anterior necròpoli, a uns 50 m aproximadament, en un pendent erm envoltat de camps de conreu. Es tracta d’una sepultura buidada a l’extrem d’una roca, i una balma de dimensions molt petites amb un reguer de desguàs excavat a la mateixa roca. La tomba és incompleta i aïllada i la seva planta devia ser trapezial, de posició horitzontal, la seva orientació és S-N i pertany a un adult. No conserva ni la capçalera ni els peus, i la seva longitud incompleta és d’1,10 m, l’amplada als extrems conservats és de 0,38 i 0,36 m i la seva profunditat al centre és de 0,34 m. Per totes aquestes característiques podria correspondre a un petit nucli eremític.

Així doncs, són quatre necròpolis amb indicis clars d’habitacle que podrien tenir una datació aproximada dels segles IX-X i que molt probablement devien ser els antecedents del nucli medieval de Vilallonga, anterior en aquesta zona a l’organització parroquial eclesiàstica.

Bibliografia

  • Mirambell, 1798
  • Enrich-Enrich, 1990, inèdit