Resultats de la cerca

És considerat el creador de la filosofia moderna Provenia d’una família benestant i el seu pare era conseller del parlament de Bretanya S’educà al collegi dels jesuïtes de La Flèche i més tard anà a la Universitat de Poitiers, on es llicencià en dret Després, amb el desig de conèixer món, s’allistà a l’exèrcit, primer de Maurici de Nassau i després de Maximilià de Baviera, i participà en algunes campanyes militars Els seus viatges, primer com a soldat i després com a civil, el portaren a països com Alemanya, Polònia, Hongria, Holanda o Itàlia En el primer escrit conegut de…

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

La competència entre les empreses en el mercat capitalista fa absolutament necessari el progrés tècnic o les innovacions , com diu Joseph A Schumpeter Per tant, la tècnica del procés de producció està sotmesa a constants transformacions Aquesta demanda d’innovacions que constitueix una veritable necessitat social, exigeix l’acumulació de capitals Tot capitalista es troba sotmès a una pressió envers l’acumulació L’origen de l’acumulació rau en la producció de plusvàlua beneficis, interessos, rendes, etc Una part —generalment la major— de la plus vàlua esdevé capital addicional, i és acumulat…

El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del…

Senior defineix l’abstinència com el comportament de la persona que s’absté de l’ús improductiu d’allò que posseeix o que prefereix la producció de resultats llunyans a la de resultats immediats Segons aquesta teoria, per a esperar un augment del consum futur, cal un determinat sacrifici del consum present Senior propugnà la substitució del terme capital pel terme abstinència El desenvolupament de la teoria de l'acumulació de capital demostrà el caràcter escassament científic d’aquesta involució terminològica

Vida Encara que en la seva família, artesans per tradició, hi havia afició a la música, inicialment volgué estudiar lleis Al cor del Gymnasium demostrà aptituds musicals molt notables, i fins i tot s’atreví, amb només quinze anys, a escriure un ballet, Die stolze Bäuerin 'La camperola altiva' L’any 1813 es dirigí a Leipzig per estudiar dret Seguint els consells del llavors cantor de Sant Tomàs, JC Schicht, decidí començar a estudiar tractats teòrics i partitures clàssiques per a dedicar-se seriosament a la música El 1816 tingué ocasió de conèixer L van Beethoven personalment, i el mateix any…

Té 804 km de llargada, 150 dels quals són navegables

Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…