Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Tercera Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revolució comunista mundial.
Sota la influència de la revolució russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona, concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Hom distingeix dues etapes en la vida de la Internacional Comunista Durant la primera, en vida de Lenin, fou el…
Simó Rosado i Sánchez
Política
Sindicalista.
Membre de la coordinadora de Comissions Obreres del Vallès Oriental, el mateix any 1974 que s’afilià al sindicat i a les Joventuts Comunistes del PSUC havia començat a treballar a la fàbrica Derbi , de la qual fou president del comitè d’empresa del 1979 al 1984 Entre el 1980 i el 1988 ocupà càrrecs en les CCOO del Vallès Oriental i de l’organització a Mollet del Vallès L’any següent ingressà al comitè central del PCE i al comitè executiu del PSUC, i posteriorment formà part del Consell Nacional d' ICV Secretari general de la Federació del Metall i de la Mineria de CCOO de…
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…
Doro Balaguer
Pintura
Nom pel qual fou conegut el pintor i activista polític Isidor Balaguer i Sanchis.
Com a artista, formà part del Grup Parpalló En un viatge a París ingressà al Partido Comunista de España i, a partir d’aleshores, abandonà l’art i es dedicà a l’activisme polític antifranquista, subsistint gràcies a la feina en el negoci familiar Un dels principals dirigents comunistes al País Valencià, fou detingut diverses vegades i torturat per la policia Després del franquisme es distancià del PCE, en part pel seu valencianisme, i el 1984 fou un dels fundadors d’ Unitat del Poble Valencià Durant la Transició, la seva intervenció fou decisiva per al retorn del cartellista…
Euskadiko Ezkerra
Política
Coalició electoral basca constituïda per diferents grups de l’esquerra revolucionària de línia marxista leninista (especialment EIA, MC i EHAS) per concórrer a les eleccions generals del 1977.
La coalició, que fou abandonada per EHAS abans dels comicis i pel MC després, aconseguí de situar dos dels seus líders més destacats FLetamendia i Juan MBandrés al Congrés i al Senat, respectivament, i evolucionà posteriorment cap a tesis més properes a l’eurocomunisme Malgrat que mai no acceptà la violència en la seva pràctica política, rebé en diverses ocasions el suport de l’organització ETA-PM i el 1982 dugué a terme negociacions amb el ministeri de l’interior de l’Estat espanyol per tal de resoldre la situació jurídica de certs militants d’aquesta organització De resultes de la fusió amb…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…
Vittorio Vidali
Història
Política
Polític italià.
Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar…
Dolores Ibárruri Gómez
© Fototeca.cat
Política
Dirigent comunista basca.
Formà part dels fundadors del Partido Comunista de España, i el 1930 fou elegida membre del comitè central Redactora de Mundo Obrero , fou detinguda i empresonada en diverses ocasions Membre del comitè executiu després del quart congrés del partit 1932, participà en els fets d'octubre del 1934, a Astúries Diputada el 1936, durant la Guerra Civil portà a terme una intensa activitat propagandística Exiliada a l'URSS 1939, fou secretària general del PCE 1942 i en fou presidenta des del 1960 fins a la mort Des d'aquest càrrec, i en la seva qualitat de símbol vivent del partit, participà en les…
Comissions Obreres
© Fototeca.cat
Política
Dret del treball
Sindicat de l’Estat espanyol.
Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…
L’intent d’invasió de la Vall d’Aran
Grup de guerrillers amb les mules per al transport a la Vall d’Aran, 1944 Coll E Pons Prades L’eufòria provocada, a l’estiu del 1944, per la decisiva participació dels exiliats espanyols en la resistència antinazi al nord dels Pirineus mogué la direcció de la Unió Nacional Espanyola UNE —organisme controlat pel Partit Comunista d’Espanya PCE—, a França, a projectar una ambiciosa acció militar contra el règim franquista que tingué la Vall d’Aran com a principal objectiu Aquest intent d’invasió, conegut com a Operació Reconquesta d’Espanya, fou l’intent més espectacular d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina