Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
escola d’estiu
Educació
Escola per a mestres que funciona normalment a l’estiu com a extensió de l’ensenyament normal oficial.
Als Països Catalans la primera fou creada el 1914 per iniciativa d’Eladi Homs i de la Mancomunitat de Catalunya Suspesa durant la Dictadura 1922, reprengué les seves activitats el 1930, i del 1931 al 1935 estigué sota el patronat de l’Escola Normal de la Generalitat Modernament fou creada l’escola d’estiu de Rosa Sensat 1966, continuadora en part de l’escola de la Generalitat A partir del 1968 hom n'organitzà a moltes poblacions dels Països Catalans Posteriorment, el Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències organitzà el 1974 l’escola d’estiu de batxillerat, que el…
Aspendos
Ciutat de Pamfília, actualment coneguda com Köprülü, Turquia.
Segons la tradició clàssica, Aspendos fou fundada per colons d’Argos liderats per Mopsos entorn de l’any 1000 aC, a l’O del riu Eurimedont actual Köprü i a 16 km del mar Al segle V aC, la ciutat florí gràcies al comerç d’oli, sal i llana i al fet que formava part de la Lliga Dèlica, i era suficientment rica per a encunyar moneda de plata La dominació romana no suposà cap fre a la seva vitalitat comercial, i per això, les seves principals ruïnes corresponen a aquest període arcs monumentals, àgora, basílica, mercat, nimfeus, estadi, etc Les dues restes arqueològiques més ben conservades són l’…
Diari de Terrassa
Periodisme
Diari fundat el 23 d’abril de 1977.
Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus amb el …
Lluís Lamarca i Morata
Història
Política
Polític.
Serví, durant la guerra del Francès, a les ordres del comte d’Almodóvar i, liberal avançat, com ell, foren empresonats durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat 1820, fou oficial de l’ajuntament de València i redactà nombrosos bans i proclames constitucionals Durant el Trienni Constitucional formà, amb Gaspar Bono Serrano, Josep d’Orga, Estanislau de Kostka Vayo i altres intellectuals, una acadèmia literària, sota el patrocini de Juan Nicasio Gallego Exiliat a Londres 1823, treballà per a l’editorial de Vicent Salvà, i, de retorn a València, ocupà càrrecs a la…
Alfred August Uhlrich Kalmus
Música
Editor anglès d’origen austríac.
Compaginà els seus estudis de dret i d’humanitats amb els de música El 1909 començà a treballar a l’editorial vienesa Universal Edition, a través de la qual conegué alguns dels compositors més eminents del moment, com ara A Schönberg, A Berg o B Bartók El 1936 la situació política l’obligà a abandonar Àustria S’installà a Londres i allí creà la sucursal londinenca d’Universal Edition Els anys de la Segona Guerra Mundial dugueren l’empresa a treballar sota el patrocini d’una editorial més gran, la Boosey & Hawkes Malgrat tot, fou un període fructífer en què fundà l’Anglo-…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment…
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Música
Grup coral fundat el 1990 per l’Orfeó Català sota el patrocini de la Fundació Caixa de Catalunya.
Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional de Música, en…
Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra
Música
Formació orquestral creada l’any 1992 pel Govern d’Andorra, amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà.
El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa…
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
Indústries Santa Coloma
Futbol sala
Club de futbol sala de Santa Coloma de Gramenet.
Conegut originalment com Indústries Garcia , nasqué l’any 1975 impulsat per Vicenç Garcia Grau en reunir diversos treballadors de la seva empresa, que donà nom al club, per formar un equip Començà jugant en lligues d’aficionats, i la temporada 1978-79 ingressà a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Ascendí progressivament de categoria fins que la temporada 1985-86 es proclamà campió de Catalunya La temporada següent fou campió de primera divisió espanyola L’any 1989 es professionalitzà i jugà a la primera edició de la Lliga estatal El 2001 adoptà el nom de FS Marfil Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina