Resultats de la cerca

Agustí, fou visitador general de l’orde, prior de diversos convents i un dels principals animadors del grup de poetes salmantins format per altres agustins, entre els quals Juan Fernández de Rojas, i freqüentat per Meléndez Valdés, Forner, Cadalso i Jovellanos Abans de morir havia encarregat a Fernández de Rojas de cremar els seus escrits, però aquest darrer publicà les seves poesies completes 1796 Amb el pseudònim de Delio , conreà la poesia anacreòntica adreçada a dames identificables Acabà la traducció del Libro de Job , que Fray Luis de León havia deixat inacabada

Es doctorà en història a Madrid 1915 Dirigí la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la Biblioteca Nacional de Madrid 1917, la del palau reial de Madrid 1931 i la provincial de Tarragona 1942-63 La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica Catálogo de la exposición de códices miniados españoles 1929, Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional 1931, La miniatura española 1930, Manuscritos con pinturas 1933, El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus 1952, La biblioteca del virrey don Pedro Antonio de Aragón 1948 i…

Fou un dels poetes més notables dels Cancioneiros medievals gallecs, especialment per les seves cantigues de tema mariner

Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons que havia recollit a partir…

Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París Exposà el 1915 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint El mateix any féu una fecunda estada a Girona Novament a París 1916, fou amic de Max Jacob i Modigliani i acusà la influència del cubisme, a partir del qual creà l’anomenat planisme al principi dels anys vint, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona Del 1920 al 1930 se centrà sovint en els temes de circ, que també interpretà com a escultor, dins un estil menys cerebral i més proper a l’ingenuisme de colors purs

Comandant del cos d’enginyers al Principat 1749, esdevingué comandant i inspector general del cos d’enginyers a Madrid 1766 Realitzà diverses obres a Catalunya reformà i engrandí 1751 el castell de Montjuïc de Barcelona i intervingué 1751 en el projecte de la capella de la Universitat de Cervera projectà i dirigí des del 1752 la construcció del castell de Sant Ferran Figueres, que a la seva mort fou assumida pel seu fill Pedro Martín Cermeño També projectà 1756 la construcció d’un baluard entre el portal de l’Àngel i els Tallers a Barcelona La seva obra més important fou el projecte…

En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria…

Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix…

S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis

És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…