Resultats de la cerca

El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat

El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França

Situació Aspecte exterior de la capçalera amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues separades en parells per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són emplaçades en un empit situat al ribatge esquerre de la riera de Salo, prop del casal de les Feixes, a la banda septentrional del terme Long 1°41’24” - Lat 41°50’45” Venint de la Colònia Valls, poc després del quilòmetre quatre, al peu de la carretera hi ha l’imposant casal de les Feixes, des d’on hom pot veure les ruïnes de la capella, situada, com el mas, a mà dreta de la carretera, i a l’altra banda de la riera…

Situació Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija Mapa 35-11 254 Situació 31TCG968744 Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades JBolòs A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes…

Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller

Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al s XVII, i es formà l’actual, més a la plana La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència

Fou fundat el 1146, a Yerga, per Alfons VII de Castella-Lleó, amb monjos procedents de Scala Dei, a Banheras de Bigorra Gascunya, i fou traslladat a Fitero el 1152 Esdevingué abadia nullius , i fou abandonat el 1834, amb la desamortització L’edifici és d’un estil gòtic cistercenc, bé que fou retocat posteriorment Només en resten l’església, el claustre i la sala capitular És important el retaule major de l’església, obra de Roland de Mois 1550

Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle