Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
forat
Forat de la fauta dolça
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Obertura feta al tub dels aeròfons en sentit perpendicular a l’eix longitudinal de l’instrument.
Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
Félix Savart
Física
Físic francès.
Estudià l’audició i féu notables recerques en acústica, especialment en la determinació del nombre de vibracions dels sons També foren bàsiques les seves investigacions juntament amb Biot sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric llei de Biot i Savart Estudià també el moviment dels fluids i dels ciclons
cambra de reverberació
Física
Cambra o recinte tancat, construït de parets no paral·leles entre elles, dures i reflectores de les ones sonores, a l’interior de la qual hi ha una font sonora que crea un camp difús, de manera que l’energia del so resta uniformement distribuïda.
Hom hi mesura la potència acústica total de la font, mentre que el nivell de pressió sonora no hi té pràcticament sentit, a causa de les reflexions És més econòmica de construcció que la cambra anecoica anecoic, de principi oposat, i és emprada per a fer assaigs de soroll de màquines
sonor | sonora
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals.
S'oposa als fonemes sords o tensos En la terminologia acústica, els fonemes sonors s’anomenen també fluixos, atès que l’energia articulatòria es distribueix entre la boca i la glotis En català, són sonores les vocals, les líquides i, entre les consonants, b, d, z, z, z, y, w, g
agrafia
Patologia humana
Impossibilitat d’expressar les idees i els sentiments per escrit o per signes, produïda per una lesió del sistema nerviós central.
En certs casos d’agrafia hom pot copiar un escrit, però hi ha impossibilitat d’escriure al dictat agrafia acústica, o bé inversament agrafia òptica en d’altres casos, hom no recorda els signes gràfics agrafia amnèsica Poden també ésser oblidats els moviments necessaris de la mà per a escriure agrafia motora
soroll
Física
Conjunt de fenòmens vibratoris, generalment de l’aire, que són percebuts pel sistema auditiu i que provoquen en l’home, sota certes condicions, una reacció de rebuig.
La característica fonamental del soroll consisteix en el fet que l’ona acústica no té una periodicitat ni una longitud d’ona netament definides La font del soroll és un element vibrant que transmet les vibracions al medi elàstic on és immergit i aquest fa d’element de comunicació fins a arribar a l’oïda de l’home, ja sia d’una manera directa, ja deformada per les reflexions en el contorn L’estudi del soroll constitueix un dels punts importants de l’acústica Una part de l’energia de la vibració d’un cos es transmet al medi hom mesura la potència P — emesa per una font…
sibilant
Esquema fonètic de les sibilants catalanes segons A. Badia i Margarit
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació fricativa, rarament posterior, que es caracteritza per un brogit més o menys agut com a conseqüència d’una fricció del corrent d’aire allí on el canal s’estreny més.
En certes llengües, el tret sibilant, estrident en la terminologia acústica, és rellevant en oposició a mat, des del punt de vista fonològic El català disposa, almenys fonèticament, de la sèrie sibilant més rica de tota la Romània s, z, s, z, ŝ, z, ŝ, z, s, z caça, casa, tots, dotze, caixa, corregir, metxa, metge
Charles Wheatstone
Física
Físic i inventor anglès.
Inicialment féu recerques en acústica i instruments musicals 1883, però després es dedicà a diverses aplicacions de l’electricitat ideà un calidòfon 1827, un telègraf 1837, un estereoscopi 1838, un sincronitzador de rellotges 1840, un criptògraf, diversos telègrafs, etc En l’actualitat és conegut especialment pel seu pont per a mesurar resistències, i que porta el seu nom