Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Domènec Teixidor
Música
Mestre de capella i compositor català.
S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps…
Kurt Equiluz
Música
Tenor austríac.
A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a enregistrar l’…
Juan Moreno Polo
Música
Compositor i organista aragonès.
A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de Tortosa…
anatocisme
Dret
Fet de produir nou interès l’interès vençut, és a dir interès de l’interès.
Fins als temps moderns, l’anatocisme fou considerat illícit, i en altres èpoques, fins i tot delictuós el prohibiren la legislació canònica i la romana, i així es mantingué a l’època medieval, fins que el codi de Napoléo l’admeté, per pacte dels interessats o a conseqüència de reclamació judicial, sempre que es tractés d’interessos deguts almenys per un any sencer les modernes legislacions l’admeten amb algunes restriccions A la legislació espanyola vigent, és admès l’anatocisme des que són judicialment reclamats els interessos o si així ha estat pactat, bé que els tribunals…
Constantin Marinescu
Historiografia
Historiador romanès, deixeble de Nicolaie Iorga.
Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi…
l’Aranyó

Castell de l’Aranyó
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la ribera del Sió (456 m alt.), a 6 km de Cervera.
Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la…
Vicenç Bou i Geli
Música
Instrumentista de cobla i compositor de sardanes català.
Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina ,…
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals aquella…
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i…
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina