Resultats de la cerca

Editora de la revista October des de la seva fundació, és professora d’art modern i teoria a la Universitat de Columbia Entre els llibres que ha publicat, destaquen The Optical Unconscious 1993, The Originality of the Avantgarde and Other Modernist Myths 1985 i A Voyage on the North Sea Art in the Age of the Post-Medium Condition 2000 També és comissària d’exposicions, com ara “L’Informe Mode d’emploi” en collaboració amb Yves-Alain Bois, presentada al Centre Georges Pompidou de París l’any 1996 Ha escrit diversos articles crítics sobre la modernitat, l’escultura del s XX, el…

La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica El 1968 fou…

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación…

Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955…

Després de doctorar-se amb P Aubenque, s’especialitzà primer en filosofia grega especialment Plató i Aristòtil i després en filosofia medieval, matèria que imparteix a la Universitat de la Sorbona i a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universitat de Munic A més d’especialista en l’àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana 1999 Cal…

Fou creada arran de la polèmica entre l’artista grec Takis i la direcció del MOMA, quan aquesta féu valer la seva prerrogativa de mostrar l’obra segons la seva voluntat, com a propietària, per sobre de la de l’artista, a l’exposició The Machine as Seen at the End of Mechanical Age A partir d’aquest moment, nombrosos artistes i crítics d’art s’aplegaren formant aquesta associació per tal de defensar els drets dels artistes enfront de les institucions culturals i millorar les relacions entre ambdós La redacció de programes i manifests, així com l’organització de manifestacions,…

Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments…

Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme i l’ecologisme…

S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane París 1931, Art sumérien, art roman París 1934, Problème de l’ogive et l’Arménie París 1936, L’église cloisonnée en Orient et en Occident Bruges 1941 i La troisième sculpture romane 1958 Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique 1955 o Réveils et prodiges 1960 També…