Resultats de la cerca

Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1980 es traslladà a viure a Andorra Com a historiador s’ha interessat per la història dels Pirineus i d’Andorra, sobretot relacionada amb la segona meitat del segle XIX carlisme, la crisi del sector del ferro, els viatgers romàntics i n’ha publicat diversos treballs, entre els quals destaquen  Carlins i liberals els inicis de la qüestió d’Andorra  1992 i La crisi de la societat tradicional El segle XIX 1998, i, amb Esteve López, el  Diplomatari de la Vall d’Andorra segle XIX  1994 El pas de la història a la…

El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc important i…

L’octava clàssica de la poesia culta catalana antiga —l’estrofa que hi fou més usada— constava de dues semiestrofes de disposició croada o encadenada De llur alternança i partint de l’ús de quatre rimes, hom obtenia quatre tipus bàsics l’estrofa creu croada ABBA CDDA, la cadenoencadenada ABAB CDCD, la creu encadenada ABBA CDCD i la cadenocroada ABAB CDDC Cal afegir-hi uns altres dos tipus, caracteritzats per la presència de dos apariats, o caudats, a la segona semiestrofa l’estrofa creu caudada ABBA CCDD i la cadenocaudada ABAB CCDD Tots aquests tipus es basen en la combinació de quatre rimes…

Inicià la carrera musical a l’inici de la dècada del 2000, molt influït per la cançó de protesta i reivindicativa dels anys seixanta i setanta, a la qual afegeix elements del rock , el pop i la música llatinoamericana Les lletres de les seves cançons, d’una combativitat nacional i social molt explícita, li han valgut l’hostilitat de sectors conservadors i espanyolistes Des del 2005 és director artístic i productor de la Trobada de Cançó d'Autor dels Països Catalans celebrat anualment a Sant Pere de Riudebitlles Ha publicat Maqueta, en directe 2004, Set voltes rebel 2005, Les veus dels pobles…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Àura Films Barcelona, Figaró Films Barcelona, IMATCO Carles Jover, Barcelona, Institut del Cinema Català Barcelona, CH Film ZDF Alemanya ARGUMENT I GUIÓ Joan Mallarach, Comediants REFERENT LITERARI L’espectacle Alè 1984 de Comediants FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Gevacolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Comediants, Germans Castells MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Comediants INTERPRETACIÓ Comediants, amb els grups de teatre Artristes, La Cubana, Gresca Fresca, Xibeques i El Drac ESTRENA Barcelona, 17101985, Madrid, 31071987 PREMIS Cinematografia de la Generalitat…

Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film,  Ag-o  ‘Cocodril’ Seguiren  Yasaeng dongmul bohoguyeog  ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França  Paran daemun  ‘La fonda del gabial’, 1998  Real Fiction  2000  Seom  ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment  Suchwiin bulmyeong  ‘Adreça desconeguda…

Tipus especial de curandero, segons la tradició, les circumstàncies principals que li confereixen la qualitat de saludador són haver nascut a les dotze de la nit de Nadal, tenir una creu, a vegades doble, sota la llengua i ésser el setè fill d’un mateix sexe tingut d’un mateix matrimoni Personatge conegut sobretot en ambients rurals, n'hi havia d’especialitzats per a guarir cremades, altres per a guarir mossegades de gos rabiós xuclant les ferides, altres per a extingir incendis, etc

La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…

En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…

Professora de llengua i literatura catalanes a l’institut de secundària M Àngels Cardona de Ciutadella Menorca, ha publicat, entre d’altres, I del somni, tot 1998, premi de narració novellada de la XVI Biennal Literària i Artística de les Festes de Sant Joan 1997,  Flor de gessamí 1999, premi l’Illa de Menorca de narració curta,  Com una nina russa 2002,  Omplir la nit 2003, premi Contarella de literatura juvenil 2003,  Mar de boira 2004, premi Ciutat d’Olot de novella juvenil 2004,  Freqüències 2006,  La mort de l’ànima 2007, finalista del premi Sant Jordi de novella 2006, en què mostra les…