Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Alexander Fleming

Alexander Fleming
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg britànic.
Estudià medicina a la Saint Mary's Medical School de Londres, on es graduà el 1908 El 1945 rebé, amb EB Chain i HW Florey, el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les propietats bactericides del fong Penicillium notatum i per la sintetització de la penicillina 1921, que, començada a experimentar el 1929, fou d’una gran utilitat durant la Segona Guerra Mundial Pot ésser considerat com el descobridor dels antibiòtics i l’iniciador de l’època d’aquests medicaments, que han tingut un paper decisiu en la immunització i la profilaxi de les malalties provocades per…
aminoglicòsid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics naturals i semisintètics aïllats de soques de Streptomyces
o Micromonospora
.
Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la kanamicina, l’…
antibacterià
Farmàcia
Fàrmac que combat els bacteris.
Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els classifica en…
deslletament
Ramaderia
Final del període d’alletament natural.
Varia segons les espècies En les explotacions ramaderes de tipus intensiu hom separa les cries de les mares de forma gradual, tot just quan poden suportar o assimilar aliments altres que la llet Així augmenta el nombre de cries, ja que les femelles estan més sovint en zel Per a enllaçar amb el període d’alimentació normal d’animal adult hom empra llet artificial o pinso d’alta digestibilitat barrejat amb llet deshidratada, règim alimentari que és completat amb l’addició d’aminoàcids essencials, vitamines, antibiòtics, sulfamides, etc En les explotacions tradicionals les cries són…
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics…
El que cal saber de la faringitis i l’amigdalitis
Patologia humana
Són anomenats faringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa faríngia que sol originar mal de coll Les faringitis solen ésser degudes a una infecció, causada per algun dels nombrosos gèrmens continguts en l’aire inspirat i els aliments deglutits, que necessàriament han de passar per la faringe La inflamació faríngia és afavorida per alguns factors com l’aspiració del fum del tabac o vapors irritants, l’abús de begudes alcohòliques i els climes freds, especialment l’exposició a canvis de temperatura sobtats És habitual que en el curs d’un refredat comú es…
biofilm
Ecologia
Comunitat natural de microorganismes que creixen adherits a una superfície inerta o a un organisme viu, recobrint-lo.
En els biofilms, els microorganismes estan immersos en una matriu d’exopolisacàrids que secreten ells mateixos i que contribueix a donar-los una viscositat característica La major part del biofilm és aigua, que en sol representar el 97% del pes, i té canals que permeten als microorganismes de la zona més interna l’accés al nutrient i l’oxigen Alguns exemples en són les comunitats que creixen sobre la placa dental o sobre les pedres de determinats rius Es considera que sota condicions adequades tots els microorganismes són capaços de formar biofilms Des del punt de vista clínic, els biofilms…
conservador
Alimentació
Substància que, afegida als productes alimentaris en petita proporció, n’evita l’alteració microbiana i n’elimina o hi impedeix el creixement de microorganismes.
El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…
glucopèptic
Farmàcia
Antibiòtic d’espectre reduït, la molècula del qual té una part peptídica i una altra de formada per un hidrat de carboni.
El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…
salmonel·losi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties produïdes per bacteris del gènere salmonel·la.
La via de transmissió més habitual és la via oral, per la ingestió d’aliments contaminats, freqüentment carns, ous i llet i derivats làctics Després de 24 o 48 hores d’haver ingerit l’aliment contaminat, la persona comença a patir els símptomes de la intoxicació, que solen ser vòmits, diarrea i febre, que duren d’un a set dies i es tracten amb medicaments antibiòtics Per a eliminar el bacteri poc resistent a condicions ambientals com la llum solar, concentracions elevades de sal, dessecació i, especialment, la calor, i així reduir el risc de patir salmonellosi, és necessari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina