Resultats de la cerca

Vida Periodista cinematogràfic vinculat des de l’any 1930 a publicacions com ara "El Matí" i "Mirador", dirigí la revista "Flama" de la Federació de Joves Cristians Amb el crític de cinema i decorador Bartomeu Llongueras i Galí, el 1934 obrí el cinema Maryland de Barcelona i hi programà títols d’alta qualitat fins l’any 1936 A partir del 1939 fou cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica i també exercí la crítica a les publicacions "El Correo Catalán", "Crítica" 1944-50, "Imágenes" 1945-61, i a Radio Nacional de España RNE Es casà amb la periodista María Fernanda Gañán,…

Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa Films,…

Fill d’immigrants croates, estudià filosofia i amplià estudis als EUA En tornar 1968 es dedicà a la docència universitària de filosofia i literatura i a la direcció teatral Alhora collaborà amb moviments d’esquerra, motiu pel qual hagué d’exiliar-se arran del cop d’estat que enderrocà el govern de Salvador Allende Resident a Europa del 1973 al 1989, fou ambaixador a Alemanya entre el 2000 i el 2003 La seva obra reflecteix una gran preocupació per la renovació del llenguatge És autor dels volums de narracions El entusiasmo 1967, Desnudo en el tejado 1969, premi Casa de las Américas 1967, Tiro…

Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…

Fill segon del també jurista Pere Pau Pasqual de Panno i Maria Guiu Dusai, havia iniciat els estudis de dret a Barcelona quan esclatà la revolució del 1640 S’exilià, juntament amb la seva família, a la cort de Madrid Es casà amb Ana Loaísa del Arco, filla d’una família hidalga establerta a Alcalá, i el 1655 fou nomenat jutge i oïdor de l’Audiència de Manila, any en què obtingué el títol de noble Aquest exiliat filipista és autor de l’obra Motines de Cataluña des de el año 1622 , crònica redactada fonamentalment els anys 1645-48, mentre estudiava lleis a les universitats de…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda,…

Vida Visqué a Mataró i estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb els mestres Guillem Garganta i Joaquim Zamacois Pianista professional, fou acompanyant de cantants, membre de l’Orquestra-Cobla Els Verds de Mataró, director de l’Agrupació Coral de l’Ateneu de la Classe Obrera i de la massa coral de la Sala Cabañes, abans del 1936 Després de la guerra civil viatjà a Buenos Aires amb la Compañía de Ballets Españoles de Paco Reyes i acompanyant el cantaor Angelillo Allí conegué Manuel de Falla, el qual, en veure el seu talent, l’ensenyà i l’ajudà a traslladar-se a Mèxic a la dècada del…

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Estudià Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid 1989 i féu un taller al Círculo de Bellas Artes de Madrid el mateix any Del 1989 al 1991 fou estudiant visitant a la Hochschule für Bildende Künste d’Hamburg Entre el 1995 i el 1997 gaudí d’una beca d’investigació a l’Escola de San Carlos Universidad Autónoma de México Viu i treballa a Ciutat de Mèxic des del 1995 L’any 2000 exposà a la mostra collectiva Pervirtiendo el minimalismo , realitzada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía MNCARS de Madrid Mostrà el treball Persona remunerada durante una jornada de 360 horas continuas…