Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de l’Havana els anys quaranta tocà en diverses orquestres, entre les quals la del Club Tropicana, de la qual fou director musical uns anys, durant els quals fou també molt sollicitat com a pianista, arranjador i compositor, amb èxits com el mambo La rareza del siglo Aquests anys rebé i absorbí la influència del jazz , i el 1952 el productor Norman Granz organitzà amb ell un dels primers enregistraments de jazz afrocubà Disconforme amb la revolució i el règim que s’instaurà a Cuba, el 1960 s’exilià a Mèxic, on visqué fins el 1963, que es traslladà a Suècia…

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94 En el camp de…

Vida Estudià a l’Escola Superior Municipal de Música de Barcelona i demostrà, des de ben petit, un talent extraordinari El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats amb l’obra A Barcelona , que el feu popular La seva fama augmentà amb cançons com Ball de rams i Tarde de fútbol La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a pianista acompanyant les projeccions mudes de la sala Diorama de Barcelona Als anys quaranta fou un prolífic compositor de cançons i ballables, i formà una orquestra pròpia, la Plantación, amb la qual intervingué en alguns films, com ara Mosquita en palacio 1942,…

Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, es formà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on el 1980 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors amb la Sonata per a flauta i piano També estudià clarinet, i amb aquest instrument formà part de l’Orquestra del Teatre Lliure Com a compositor, les seves primeres obres estigueren molt influïdes per Paul Hindemith i, com aquest, adoptà sovint l’èmfasi formal i arquitectònic, l’ús del contrapunt i la tonalitat ampliada Posteriorment ha incorporat altres influències més experimentals, entre d’altres les de H Dutilleux, L…

Nasqué com a quintet format per Ricard Gili trompeta, líder i arranjador principal, Tomàs González saxo tenor, Tòfol Trepat piano, Miquel Solé contrabaix i Carles Gili bateria Amb els anys, aquest grup original continuà amb l’excepció de Miquel Solé, que el 1974 fou substituït per Jordi Casanovas i s’amplià fins a formar una big band que arribà a tenir disset membres L’estil de la Locomotora Negra seguí com a model bàsic el jazz de l’època  swing i s’inspirà sobretot en els grups o les orquestres de Louis Armstrong, Cab Calloway, Jimmie Lunceford, Earl Hines, Fletcher Henderson,…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929,…

Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…

Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988…

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any a l’exèrcit…

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat