Resultats de la cerca

Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…

Hom l’aplica solament als animals i races destinats a la producció de carn El període d’engreix depèn de l’animal de què es tracti Així, en l’aviram l’engreix comença l’endemà mateix del naixement per contra, en els porcs comença al final del deslletament al cap de sis a vuit setmanes del naixement La duració d’aquest període depèn de la raça, del pes que hom vol aconseguir i de l’aliment emprat La tècnica de l’engreix varia segons l’aliment aliment únic durant tot el el procés o disminució gradual del contingut energètic, la presentació en forma granular, en pasta, etc i el sistema de…

Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres

La zona forestal 3 700 ha és ocupada per pinedes, garrigues i brolles L’aigua del riu, aprofitada a través de séquies, permet de conrear 200 ha de regadiu patates, farratge, cereals, hortalisses Al secà hom destina unes 1 800 ha a oliveres, 500 a vinya, 400 a blat i 400 a ordi Hi ha ramaderia ovina que aprofita 1 200 ha destinades a pasturatges i granges de porcs i d’aviram Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura trulls d’oli, a més de petits tallers tèxtils i una fàbrica d’objectes de pell Hi ha emigració, especialment vers Barcelona La vila 608 h 1996 359…

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…

Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa  V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o…