Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
diàspora
Judaisme
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món.
La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn
Jesús Cortés Zarzoso
Literatura catalana
Narrador i traductor.
És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire
targum
Bíblia
Cadascuna de les antigues ‘versions’ (en arameu targū’m) aramees de la Bíblia hebraica.
Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i…
Adam Bodor
Literatura
Escriptor hongarès nascut a Transsilvània.
La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999
Burnaburiaš II
Història
Rei de Babilònia (1380-1350 aC), de la dinastia cassita.
Fou contemporani d’Akhenaton d’Egipte, amb qui mantingué excellents relacions diplomàtiques, com demostren les cartes d’Amarna, fins al punt que el faraó es casà amb Nefertiti, filla de Burnaburiaš
‘Amrām ben Šešnā
Judaisme
Rabí jueu, gaó de l’acadèmia de Sura a Babilònia.
És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic
hurrita
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels hurrites, encara sense classificar (mostra semblances amb l’elamita, el ẖatti i, sobretot, amb l’urarteu i les llengües caucàsiques).
Documentada des del 2300 aC, és coneguda gràcies a una sèrie de texts hurrites escrits en un sillabari especial derivat del sumerioaccadi tauletes d’Al-Amārna, Boǧazköy i Mari o en el cuneïforme alfabètic d’Ugarit i, així mateix, en diverses glosses Boǧazköy i noms propis Alalaḫ, Nuzi, Babilònia, etc documentats en texts no hurrites Es tracta d’una llengua aglutinant, de sufixos no empra prefixos, amb partícules associatives i dotada d’un complex sistema verbal
caldeu | caldea
Història
Individu d’un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del segle IX aC.
Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica , establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC Babilònia
Adad-nīrāri II
Història
Rei d’Assíria (911-891 aC).
Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el segle IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina