Resultats de la cerca

Deixebla de Jaume Vicens i Vives S'ha especialitzat en l’estudi de les faccions polítics de Barcelona a la baixa edat mitjana Ha publicat La ideología de la “Busca” 1955, La proyectada reforma del gobierno municipal de Barcelona año 1386 1962, "La Busca” Aspectos de la reforma municipal de Barcelona 1965, Una familia barcelonesa los Deztorrent 1964, Crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV en dos volums, 1973, Barcelona a mediados del siglo XV Historia de una crisis urbana 1976, Els orígens medievals de la…

Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…

Vida i obra Fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Escriví nombrosos articles de divulgació històrica a les pàgines literàries d’ El Correo Catalán També és autor d’algunes monografies sobre la història de la cultura escrita catalana, entre les quals destaca Una casa editorial barcelonesa De…

Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones…

Jugant en la posició de rematadora, des del 1964 jugà al Club Medina, amb el qual guanyà disset títols, entre els quals cinc Lligues 1967-70, 1974 El 1976, seguí al mateix club quan aquest passà a anomenar-se Cornellà Referent en el voleibol femení espanyol, fou internacional per Espanya, el 1970 fou premiada per la federació espanyola, el 1972 fou candidata a la millor esportista de l’any en la categoria de voleibol femení i el 1975 rebé la insígnia d’or com a millor jugadora de la temporada, juntament amb Soledad Varela, també del Medina Ja retirada, el 1984 entrà a formar part de la junta…

Jugà puntualment al final dels anys quaranta, però aviat passà a les tasques directives i el 1948 ja feia de delegat al Gran Via de Barcelona Després anà al Creu Roja i finalment a l’Apolo, on començà la carrera d’entrenador, que continuà en el Joventut de Badalona El 1957 entrà a la Federació Catalana de Patinatge i es convertí, successivament, en el responsable del comitè d’hoquei, del collegi d’àrbitres, del collegi regional de preparadors i de la selecció catalana Fou seleccionador espanyol absolut i júnior 1967-75, i guanyà dos Campionats del Món 1970, 1972, un d’Europa 1969 i tres Copes…

El 1926 assolí la xifra de 4 800 famílies associades i un moviment anual de cinc milions de pessetes Algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable L’Equitativa, de Palamós, tenia 2 028 socis La Flor de Maig, de Barcelona, 1 560, i la Unió Cooperativa Barcelonesa, 779 Fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum Poc abans de la guerra civil de 1936-39, la Federació de Cooperatives de Catalunya aplegava ja 230 entitats, i representava un total de 28 000 famílies, amb un moviment anual de quaranta-quatre milions de pessetes,…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general…

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…

Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central