Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
Ester
Bíblia
Heroïna jueva, personatge principal del llibre bíblic del mateix nom.
Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i francesos de…
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…
Moḥer Sfarim Mendele
Literatura
Pseudònim de l’escriptor en ídix i hebreu Šalom Ya’akov Abramovitz.
Es formà en una tradició hebrea estricta i, des del 1881 fou el cap de les escoles talmúdiques d’Odessa Es proposà la reforma i l’educació de les comunitats jueves a Rússia D’acord amb aquest programa, inicià les seves activitats escrivint sàtires contra els vicis del seu poble en un hebreu d’estil bíblic, que aviat substituí per l’ídix , d’arrel popular i més accessible als lectors Les seves novelles són retrats dels guetos de l’Europa oriental i constitueixen una de les principals aportacions al realisme en la literatura en hebreu i en ídix D’entre la seva producció es destaca Dos…
Mošé ben Yehošu‘a Narboní
Filosofia
Metge i filòsof jueu.
De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a…
Fundació Bíblica Catalana
Institució, fundada el 1922, dedicada a la versió i la publicació en català dels llibres bíblics.
Té com a antecedents el moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues , que el 1922, es convertí en Fundació Bíblica Catalana gràcies al mecenatge de Francesc Cambó Del 1928 al 1948, publicà en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, una versió catalana completa de la Bíblia Hi collaboraren els especialistes Carles Cardó, Josep M Llovera, Antoni M de Barcelona, Josep M Millàs i Vallicrosa, Nolasc del Molar, etc El 1968 fou refeta i editada en un sol volum, amb la intervenció dels nous biblistes de la postguerra L’any 1999 amb…
thrē̂nos
Música
A l’Antiga Grècia, peça de música vocal fúnebre interpretada en ocasió de la mort d’una persona.
Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista éxarkhos i cor i acompanyament instrumental d’aulos D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos nómoi threnetikoi , preeminentment en mode lidi Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els epitáphios thrē̂nos…
Susanna
Bíblia
Personatge bíblic, protagonista d’una part deuterocanònica del llibre de Daniel
.
Acusada falsament d’adulteri per dos ancians i condemnada a mort, és salvada per l’hàbil intervenció del noiet Daniel L’episodi de Susanna al bany espiada pels dos ancians ha estat objecte de nombroses reproduccions artístiques i d’ençà del s XVI ha estat ocasió d’escenes galants i de nu femení
Jenö Zádor
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Es formà al Conservatori de Viena 1911 i a Leipzig 1912-14, i també cursà estudis a la Haia i a la Universitat de Münster 1920-21, on obtingué el doctorat Entre el 1921 i el 1939 exercí la docència, primer al Nou Conservatori de Viena i a partir del 1934 a l’Acadèmia de Música de Budapest L’any de l’esclat de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Hollywood, on compongué música per a més de 120 llargmetratges El gros del seu catàleg el constitueixen les obres escèniques i orquestrals Entre les primeres, cal destacar nombroses òperes Forever Rembrandt 1930, Christopher Columbus 1939 i The…
cos
Filosofia
Religió
Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα en un sentit…
apòstol
Bíblia
En el Nou Testament, cada un dels dotze deixebles que Jesús envià a predicar la Bona Nova (Pere, fill de Jonàs, Jaume i Joan, fills del Zebedeu, Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó Cananeu, Judes Iscariot, substituït després per Maties).
El sentit específic del terme grec bíblic ‘απόστολοέ prové de l’hebreu šāluāh , que significa ‘mandatari amb autoritat delegada’ Els elements constitutius de l’apostolat del Nou Testament són haver vist Crist ressuscitat i haver rebut de Crist el mandat d’ésser testimoni de la seva resurrecció Hom designa amb el nom de dotze aquest grup en oposició als altres deixebles que no foren escollits per a apòstols En el primer moment, foren un nombre tancat per això hom cercà la substitució de Judes per Maties Però després fou ampliat Pau es presenta sempre com a apòstol en sentit estricte, i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina