Resultats de la cerca

Féu estudis d’arquitectura i de creació artística a Llotja i a l’escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intenta reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

Vida Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare que morí després del part i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema collaborant regularment en la revista Arcinema  1956-60 de Barcelona Passà a viure a París 1961-63, on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una…

Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…

És a una distància de 170 pc del Sol i té un diàmetre angular d’uns 4°

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la Fundació…

Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86

Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona 1832 Residí molt de temps a Itàlia professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex Collaborà en la Revista Popular , de Barcelona

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…