Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Els ciconiformes: agrons i cigonyes
Els ardeids, ocells del grup dels ciconiformes, difereixen de les cigonyes pel fet d’ésser propis d’aiguamolls No obstant això, el conegut esplugabous Bubulcus ibis és característic de veure seguint els ramats de bous, a les terres pròximes dels aiguamolls i les llacunes litorals Xavier Bartrolí Les espècies representatives, que donen la fesomia a aquest ordre dels ciconiformes Ciconiiformes són els grans i esvelts camallargs —com el bernat pescaire i la cigonya—, tot i que la família dels ardeids compta amb alguna espècie petita, com és ara el martinet menut, que no…
X

Logo d’X
Electrònica i informàtica
Servei de xarxes socials i missatgeria de microblog que permet als usuaris enviar missatges.
Fou creat el 2006 per Jack Dorsey i la seu de la companyia és a San Francisco Tingué un ràpid creixement i en pocs anys s’ha situat com una de les primeres xarxes socials L’empresa ofereix el servei en diverses llengües, i des del juliol del 2012 inclou també la versió en català, després d’una campanya iniciada l’any 2009 Des del 2016 és disponible l’aplicació de Twitter per als mòbils amb sistemes operatius iOS i Android El novembre del 2013 començà a cotitzar en borsa El servei permet enviar text d’una longitud màxima de 280 caràcters originàriament i fins el novembre del 2017, 140…
vall

Diferents tipus de valls
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d’un corrent fluvial.
La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…
Sant Mateu (Premià de Dalt)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu ECSA - Rambol L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu 490 m d’altitud, que és un excellent mirador de les comarques de l’interior i de la costa Mapa 37-15393 Situació 31TDF442966 S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles…
La bogeria
Literatura catalana
Novel·la naturalista i sociològica de Narcís Oller, publicada el 1899.
Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries dels quals s’…
riu de Xelva
Riu
Emissari del Túria, que neix a la serra d’El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d’Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo (Serrans) i conflueix amb el Túria prop del darrer dels pobles citats.
És l’emissari més important del Túria dins el País Valencià Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles unes 800 ha
Zygmunt Bauman
Sociologia
Sociòleg polonès.
Durant la infantesa ell i la seva família foren objecte de l’hostilitat antisemita Poc després de la invasió nazi de Polònia 1939 aconseguiren fugir a la Unió Soviètica, on formà part d’un comando polonès que combaté els nazis, activitat per la qual el 1945 rebé la Creu del mèrit militar Afiliat al Partit Comunista, ascendí ràpidament en l'escalafó de l’exèrcit polonès sota el règim comunista i fou membre dels serveis secrets Simultàniament estudià sociologia Tanmateix, el 1953 fou apartat de l’exèrcit, segons sembla, pel sionisme militant del seu pare, que havia intentat emigrar a Israel…
Castell d’Espluga de Serra (Tremp)
Art romànic
El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…
Castell d’Horta de Sant Joan
Art romànic
El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs…
Generació del 98
Nom donat al grup d’intel·lectuals espanyols sorgit al final del segle XIX i principi del XX, caracteritzats inicialment per la contestació a l’Espanya de la Restauració.
La pèrdua de les darreres colònies el 1898 esdevingué simbòlica de la decadència del país i del rebuig que aquesta provocava en el grup Hom sol incloure-hi, entre els membres més representatius, els escriptors Azorín i Miguel de Unamuno, el novellista Pío Baroja, el filòsof Ramiro de Maeztu, el poeta Antonio Machado i el dramaturg Jacinto Benavente Amb menys freqüència, hi són citats també Ramón María del Valle-Inclán, i els poetes Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez Hom hi associa pintors com Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga i José Gutiérrez Solana El concepte de generació, àmpliament difós…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina