Resultats de la cerca
Es mostren 1141 resultats
camarlenc
Cristianisme
Cardenal sobre el qual recau l’administració ordinària de l’Església mentre la seu apostòlica de Roma és vacant.
Presideix la Cambra Apostòlica i conserva les claus del conclave i del departament pontifici fins que hi introdueix el nou papa
caldera
Música
Cavitat semiesfèrica, generalment de coure, utilitzada com a ressonador de les timbales.
Està coronada per una anella, voltada d’unes petites claus, que serveix per a tensar la membrana i ajustar-ne l’afinació
bugle

Bugle militar simple del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica, que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, gairebé sempre de llautó, de perforació cònica i de secció ampla i acabat en un pavelló En els instruments moderns, la columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de claus o bé de pistons Al segle XVIII, encara com a instrument natural, fou usat pels caçadors i els militars per a la transmissió de senyals La…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
força
Dret
Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
S'entén per força l’escalament, el trencament de parets, sostres, portes i finestres, la fractura d’armaris i tota classe de mobles tancats, i l’ús de claus falses, rossinyols, etc
osteosíntesi
Unió quirúrgica de fragments d’un os mitjançant cargols, plaques, claus, filferros, etc.
ferreteria
Oficis manuals
Botiga on hom ven objectes de ferro i altres metalls (claus, eines, etc.).
claveteria
Fàbrica o comerç de claus i altres tiges de ferro per a clavar.
informant
Antropologia
Persona d’una cultura determinada que dóna informació sobre aquesta cultura a un etnògraf.
Els informants en etnografia han estat un collectiu anònim de la població estudiada o bé, en alguns casos, persones particulars que pels seus coneixements de les tradicions culturals eren claus per a l’etnògraf
abrasió
Odontologia
Destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent (esmalt i dentina).
Pot ser fisiològica quan és causada per l’edat o bé patològica o professional com és el cas p ex dels tapissers que aguanten els claus a la boca mossegant-los amb les dents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina