Resultats de la cerca

El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…

El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres…

Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…

Port fluvial, té indústries mecàniques, de mobles, de conserves, metallúrgiques i químiques És un nus ferroviari a la línia Magúncia-Ludwigshafen Té escoles tècniques, diversos museus i biblioteques Antic centre cèltic Borbetomagus , fou després el centre dels vangions, i posteriorment una ciutat romana florent Civitas Vangiorum Al segle IV hi penetrà el cristianisme, i fou seu episcopal Capital del regne dels burgundis 413, fou destruïda pels huns 437 Presa i reconstruïda pels merovingis final del segle V, fou escollida sovint com a residència pels reis francs Sota el poder dels seus…

S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de propietat …

Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment Universitat, fundada el 1817 Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana…

Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…

El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua…

Al nord el separen dels termes de Benassal i d’Albocàsser el riu Sec, la serra de Sant Cristòfol i la mateixa rambla Carbonera resten quasi inclosos dins el seu territori els termes de la Torre d’en Besora i de Vilar de Canes i el sector de Meanes del d’Atzeneta Les principals alineacions són les serres d’Espareguera 1 082 m alt i de Montardí, a l’est, que separen la vall de la rambla Carbonera de la resta del municipi, i la serra de Sant Cristòfol 1 111 m alt i la serra de Culla 1 121 m alt, al nord Més de dues terceres parts del territori són terreny forestal, en part de propietat …