Resultats de la cerca

Des de la infantesa mostrà unes aptituds inusuals per a la música, a la qual es dedicà empès per Marguerite Long A cinc anys fou deixeble de Lazare Lévy i a deu ingressà al Conservatori de París, on tingué com a mestres Yvonne Lefébure i Olivier Messiaen El 1972 participà en els Cursos de Darmstadt, on estudià amb Karlheinz Stockhausen i Iannis Xenakis Fou un dels membres fundadors de l’Ensemble L’Itineraire 1973, amb el qual actuà al Festival Internacional de Música de Barcelona l’any 1984 El 1974 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de París Ha compaginat la carrera …

És considerat un dels intèrprets de piano més importants del segle XX Membre d’una família acomodada, la seva mare, pianista afeccionada, li impartí les primeres lliçons de música A dotze anys ingressà al Conservatori de Kíev amb la intenció de dedicar-se a la composició i entre els seus mestres hi hagué Felix Blumenfeld, deixeble d’Anton Rubinstein Fou A Skr’abin qui el feu inclinar-se cap al piano Oferí concerts primer a Rússia i després en altres països europeus La seva actuació a Berlín l’any 1924, quan tenia vint anys significà el principi de la seva consagració a escala internacional…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia…

Ingressà al Conservatori de Ginebra, on estudià orgue amb P Segond i piano amb N Magaloff El 1961, al llarg de deu recitals, interpretà tota l’obra per a orgue de JS Bach al Victoria Hall de Londres Aquest fou el punt de partida d’una intensa carrera concertística que l’ha portat per Europa, Amèrica, Austràlia, Sud-àfrica i el Japó És professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Ginebra i ha impartit classes a la Royal Academy of Music de Londres Ofereix classes magistrals en diverses universitats europees, americanes i japoneses Ha rebut, entre altres guardons, el Prix de…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, i continuà la seva formació al Conservatori de Frankfurt Entre el 1921 i el 1930 fou el director de l’activitat concertística de Magúncia Nomenat director de la Ràdio de Frankfurt 1929, exercí el càrrec fins el 1937 i pogué conèixer els grans compositors del moment, cosa que li feu refermar el seu compromís amb la música contemporània Fou director de les òperes de Münster 1937-41 i Estrasburg 1941-44 i de l’Orquestra Filharmònica de Munic 1945-48 En 1948-62 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Baden-Baden El 1950 inicià una…

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats Units i el…

Fill de pares alemanys, començà estudis musicals l’any 1871 a la Royal Academy of Music, de la qual es convertí en professor l’any 1876 El 1880 debutà a Londres en una carrera concertística que es prolongà fins el 1895 A partir d’aquest moment es dedicà absolutament a la pedagogia, tasca que fins el 1925 exercí a la Royal Academy of Music, centre docent on havia estudiat Depurà un nou sistema pedagògic que bandejava els postulats tradicionals per tal de descobrir les correspondències entre l’execució i les condicions físiques de l’intèrpret Fou professor de bona part dels…

Filla dels pintors francesos  Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en aquest mateix…