Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Característiques del teixit miocàrdic
Fisiologia humana
El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com…
aiguacuit
Química
Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.
L’aiguacuit és conegut des de fa 3 000 anys i és un producte comercial des de fa més d’un segle Existeix en diverses varietats, que són la cola de pells obtinguda a partir de carnasses d’adoberia i de residus d’escorxador rics en teixit conjuntiu la cola d’ossos obtinguda a partir d’ossos la cola de conill obtinguda a partir de pells de conill depilades i la cola de peix obtinguda a partir de pells i aletes de peix —per exemple bacallà— que resten en fer conserves La fabricació de l’aiguacuit difereix de la gelatina només pel fet que no exigeix tanta cura, ni materials tan…
El que cal saber de la dèrmato-miositis
Patologia humana
La dèrmato-miositis és una malaltia del teixit conjuntiu que provoca alteracions inflamatòries als músculs i la pell Tot i que de vegades la diagnosi de la malaltia requereix pocs estudis complementaris, no ha de sorprendre que s’efectuïn exploracions diverses, ja que en alguns casos cal investigar la presència d’un càncer que acompanyi la malaltia Llavors el tractament del càncer pot guarir la dèrmato-miositis En general, el metge sollicita estudis, amb periodicitat, per controlar d’una manera adequada el tractament Així, pot saber quina és l’eficàcia dels medicaments prescrits…
ossificació intramembranosa
Biologia
Ossificació que s’efectua a partir del teixit conjuntiu (ossos plans del crani).
fibromioma
Patologia humana
Tumor format per fibres musculars llises, juntament amb vasos i teixit conjuntiu abundant.
És localitzat preferentment a l’aparell genital femení, especialment a l’úter
fibrosi
Patologia humana
Tipus de degeneració caracteritzat per un augment o una neoformació de teixit conjuntiu.
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…
El sistema muscular
Anatomia humana
El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…
fagocitosi

Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
Paracentesi
Patologia humana
És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina