Resultats de la cerca

Situació Ruïnes d’aquesta capella, on és perfectament visible l’absis romànic ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Pere són al cim d’un esperó rocallós, a uns 2 km del poble de Sessué, al costat de la pista que enllaça el poble de Sessué amb la carretera del Solano que porta cap a Eressué i Ramastué Mapa 31-9 179 Situació 31TBH928152 Església De l’església original, només en resta la meitat de llevant de la nau, tancada per un mur de lloses, que sembla que fou reaprofitada com a cabanya Malgrat el seu estat ruïnós, encara es conserven prou vestigis per a restituir-ne l’estructura…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de…

Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent L Prat L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX Mapa 329M781 Situació 31TCG721401 Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou 10,500 km, seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra…

Situació Aspecte exterior de l’església amb la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada i tres obertures F Junyent-A Mazcuñan Aquesta petita capella es dreça al jardí del monestir de Montserrat Per a poder-la visitar cal demanar-ho a la recepció del cenobi Història Aquesta església es trobava dins l’antic hipotètic terme de Montserrat, propera a Santa Maria En un principi degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, i després degué mantenir-se com a capella eremítica Aviat fou donada al monestir de Santa Maria de Ripoll, que la vinculà al priorat i després monestir de Santa Maria…

Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del…

Situació Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén Mapa 33-11252 Situació 31TCG445884 Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre en…

Situació L’ermita de la Mare de Déu de Buiro es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH608104 Història L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan MLlC Talla Talla de la majestat de Buiro al costat d’una altra talla de factura moderna, coneguda popularment com «sant creuet» i procedent d’aquesta església, tot i que avui es conserva en una casa particular d’Ainet J Camp En una casa particular…

Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…

Fou publicada per l’editorial Espasa Calpe, de Madrid Josep Pijoan redactà en solitari els 16 volums inicials de l’obra i una part substancial del volum XXIII, dedicat a l’art dels segles XIX i XX La seva feina s’inicià els anys trenta el primer volum sortí el 1931 i es perllongà fins a la seva mort, al principi dels anys seixanta només s’interrompé durant la guerra civil i es reprengué el 1944 Els següents volums foren redactats per JCamón Aznar, JRoger Rivière, Fernando GGutiérrez i JAGaya Nuño fins al volum XXIV 1970 Malgrat que fins al volum VIII consta que es tracta d’una obra escrita…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…