Situació
L’ermita de la Mare de Déu de Buiro es troba dintre de la demarcació de Virós, sobre el poble d’Ainet de Besan i prop de les bordes de Buiro. (MLIR)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH608104.
Història
L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta església data de l’any 1904, en què s’especifica que és una capella de la parròquia d’Ainet de Besan. (MLlC)
Talla
Talla de la majestat de Buiro (al costat d’una altra talla de factura moderna), coneguda popularment com «sant creuet» i procedent d’aquesta església, tot i que avui es conserva en una casa particular d’Ainet.
J. Camp
En una casa particular d’Ainet es conserva, procedent de l’església de la Santa Creu de Buiro, la talla d’una majestat anomenada popularment “sant creuet”. Aquesta talla fou donada a conèixer, segons M. Trens (1966, pàg. 147), per Busquets Molas en l’article Templos primitivos en el Pallars Sobirà, publicat al diari “El Correo Catalán” el 28 de juliol de 1962. Aquest article era una conseqüència directa de la recerca organitzada per la Diputació de Barcelona sota la direcció de Camil Pallàs i amb la participació del folklorista Busquets Molas.
La majestat fa 35 cm d’alçada i la creu que la suporta uns 73 cm aproximadament. Coneguda com a “sant creuet” per les seves reduïdes dimensions, és una obra de senzilla execució i de factura barroera. Segons R. Bastardes (1978, pàg. 200) és una obra “d’artesania popular”, feta per algun pastor destre amb el ganivet.
Les faccions són com esborrades, però, així i tot, es poden apreciar els trets fisonòmics. És una majestat vestida, amb restes de policromia, sense cenyidor i amb un solc entre les cames com a únic element que trenca la uniformitat volumètrica del cos. Els braços lleugerament aixecats i les mans clavades a la creu deixen veure la manca de dits a la mà esquerra. Els peus recolzen en un suport i al cap duu una corona emmerletada, malmesa a la part central.
La creu és de tipus florençat, més prima a la part inferior per tal de dur-la en processó o posar-la en l’altar. Com fa notar R. Bastardes (1978, pàg. 202), a la part superior del pal vertical hi ha una cavitat que versemblantment servia per a guardar-hi relíquies; el més habitual, però, és que aquest petit amagatall estigui al darrere, en el mateix pal vertical.
És difícil aventurar la data d’execució d’una obra d’aquestes característiques, encara que M. Trens (1966, pàg. 146) la suposa del segle XII.
La comparació entre la primera il·lustració publicada de la peça (Trens, 1966) i la darrera d’entre les conegudes (Gavín, 1981b, pàg. 20) permet de constatar que l’estat de conservació de la imatge és prou acceptable, i encara més si considerem que —segons R. Bastardes (1978, pàg. 198)— es feia servir, remullada, per a demanar la pluja, i també per al contrari, és a dir, que deixés de ploure, tot passejant-la sota la pluja. Durant la Guerra Civil, a més, fou amagada sota un munt de pedres en una borda abandonada.
La devoció i l’estima per la peça és tan gran a la contrada que actualment resulta difícil arribar-la a contemplar, ja que és molt el zel dels habitants d’Ainet de guardar-la de mirades forasteres. (DLG)
Bibliografia
- Busquets, 1962
- Trens, 1966, pàgs. 146-147
- Bastardes, 1978, pàgs. 198 i 200-202
- Gavín, 1981b, pàg. 20.