Resultats de la cerca

La vila Vista aèria del centre històric de la ciutat, originada a partir de l’agregació dels dos nuclis primitius, la Geltrú, en primer terme, i Vilanova de Cubelles ECSA - J Todó Vilanova i la Geltrú avui en dia constitueix un sol municipi, però històricament són dues poblacions ben diferenciades amb orígens molt distints Es podria pensar, atenent al nom Vilanova, que originàriament, en el terme de l’antiga Geltrú es formà un nou nucli de població, una vila nova de la Geltrú Res, però, més fals que això Vilanova sorgí com a vila nova de Cubelles, en el terme del castell de Cubelles i en…

Situació Vista aèria de la ciutat, capital de l’Alt Camp, amb el nucli antic, presidit per l’església de Sant Joan, a primer terme ECSA - JTodó La ciutat i antiga vila de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp, és situada a la confluència dels torrents de Farigola i de Sant Francesc, en el sector planer de la comarca, al sud-oest Mapa 34-17446 Situació 31TCF533718 La ciutat de Valls és al peu de la carretera N-240, que de Tarragona es dirigeix a Lleida CPO Història L’origen de la vila segons la historiografia tradicional La teoria de Francesc Puigjaner Francesc Puigjaner al…

Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…

Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…

Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…

Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…

Situació Vista aèria del santuari, que s’aixeca a l’indret on hi hagué l’antic castell de Foix ECSA - J Todó Aquest santuari és dalt d’una carena, damunt d’un penya-segat, en un lloc molt visible Mapa 35-16419 Situació 31TCF801860 S’hi va per Torrelles de Foix, que es troba a uns 13 km de Vilafranca Passat 1,5 km de Torrelles, a mà dreta, surt una carretera que va fins a la urbanització de les Torres Altes A uns 3 km, a la dreta, surt una pista de terra que en 1 km porta al santuari de Foix, a una altitud de 661 m, des d’on es pot veure la fondalada engorgada del riu Foix i la vall on s’…

Com a moltes altres regions europees, la filatura fou també a Catalunya l’assignatura pendent de la manufactura cotonera Durant la major part del segle XVIII, la indústria de les indianes es desenvolupà al Principat sobre la base de la integració en una mateixa unitat productiva de les fases del tissatge i de l’estampació de les teles, però no de la filatura La primera matèria utilitzada era el cotó ja filat, procedent sobretot de Malta i, en menor proporció, d’Anglaterra i Suïssa Rebut de Benet Ardit per la venda de sis màquines de filar a la Companyia de Filats 18-5-1789 BC Aquesta situació…

Les principals cases i palaus a l’època medieval oferien interiors ricament decorats, no únicament per la presència d’objectes ornamentals, com tapissos o catifes, sinó també per la pintura dels murs i els teginats Aquesta decoració responia a un art senyorial, al gust de nobles i burgesos o alts dignataris per a reafirmar el seu estatus social D’aquí que els teginats fossin corrents i generalment decorats Cada lloc mostrava, però, les seves particularitats segons la localitat, la funció de l’edifici, la utilitat de l’espai que calia cobrir o la importància del promotor Aquest…

Els inicis Els orígens de l’energia nuclear a l’Estat espanyol estan lligats tant a factors energètics com a concepcions de geostratègia militar, ja que al final de la dècada del 1940 i durant la dècada del 1950 es va pretendre que les Forces Armades disposessin de la bomba atòmica De fet, l’impacte que tingueren les bombes atòmiques d’Hirosima i Nagasaki agost del 1945 conduí a un replantejament de la guerra, com ja s’evidencià a l’octubre d’aquell any, quan per una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç es reservaven per a l’Estat els jaciments d’urani existents en 14 províncies allegant…