Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Joan Cererols i Fornells
Música
Compositor i mestre de capella català.
Vida Tot i que no es coneix la data exacta del seu ingrés a l’Escolania de Montserrat, sembla que degué fer-ho entre el 1625 i el 1628 Allí fou deixeble del pare Joan March, el seu mestre en l’art de la música El 1636 inicià el noviciat, i realitzà la seva formació monàstica a Montserrat, on el 1646 ja consta com a monjo profés i conventual El 1648 està documentada la seva estada al Monserratico Madrid, formant part de la comunitat castellana El 1653 tornà a Montserrat i fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella de música, càrrecs que exercí fins a la seva mort Dins la comunitat…
Johann Christoph Kellner
Música
Organista i compositor alemany.
Estudià música amb el seu pare, Johann Peter Kellner, i amb Georg Benda Després d’una estada a Amsterdam i la Haia, esdevingué organista a la cort i kantor a l’església luterana de Kassel Amb l’excepció del seu singspiel Die Schadenfreude 'Joia maligna', la seva producció se centra en obres per a teclat a l’estil galant, amb les quals anticipà la forma del concert vienès clàssic L’estructura de sonata és la norma dins les obres instrumentals, encara que les obres d’orgue combinen el contrapunt amb l’expressió galant També hi ha elements de l' empfindsamkeit dins les cantates Fou autor d’un…
Pau Rosés
Música
Compositor català.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es…
Josep Maria Mas i Bonet
Música
Organista català.
Fou alumne de Montserrat Torrent al Conservatori Municipal de Barcelona, on finalitzà els estudis amb el premi d’honor i el premi extraordinari de grau superior Es perfeccionà al Conservatori de Basilea amb Eduard Müller i estudià també clavicèmbal i baix continu a la Schola Cantorum Basiliensis Fou becat per la Fundació Gulbenkian de Lisboa per a estudiar musicologia i interpretació de música ibèrica amb MS Kastner El 1980 fundà el Curs Internacional d’Interpretació de Música Ibèrica Antiga de Torredembarra i Montblanc Ha enregistrat nombroses obres hispàniques per a orgue És…
espectre d’una radiació electromagnètica
Física
Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.
És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació segons la propietat estudiada, l’…
La Gerundense
Constitució de La Gerundense, primera fàbrica catalana de paper continu
càmbium
Biologia
Teixit meristemàtic format per un conjunt de cèl·lules poc diferenciades de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema.
Produeix el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen bàsicament gimnospermes i dicotiledònies Hom anomena càmbium fascicular o càmbium primari el format per cèllules poc diferenciades que resten entremig del floema i del xilema primaris en diferenciar-se aquests, i que per repetides divisions de les seves cèllules origina lleny cap a l’interior i líber cap a l’exterior Pot formar un cilindre continu en les plantes llenyoses proveïdes també d’un cilindre continu de floema i de xilema o limitar-se a una xarxa de cordons…
convertidor
Electrònica i informàtica
Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent.
Són tipus de convertidors corrents el convertidor analògic digital i el digital analògic El primer, és un dispositiu que converteix un senyal analògic continu en un senyal digital discret en el temps i quantificat en amplitud generalment binari És format de tres components principals multiplexor, mostrejador/mantenidor i convertidor A/D pròpiament dit Atès que la conversió A/D demana un cert temps anomenat temps d’obertura , per tal d’evitar errors en la conversió, l’entrada s’ha de mantenir essencialment constant Amb aquest fi hom escull un A/D que sigui prou ràpid en relació…
amplificador magnètic
Electrònica i informàtica
Amplificador de senyals elèctrics que funciona segons un principi electromagnètic.
Bé que normalment hom entén per amplificador magnètic el de tipus estàtic, també cal considerar els rotatius L' amplificador magnètic rotatiu és una màquina elèctrica de corrent continu projectada especialment per a amplificar senyals elèctrics Els tipus més emprats són l’amplidina, el rototrol i el magnicó L' amplificador magnètic estàtic és un dispositiu sense elements mòbils capaç de donar una resposta de potència superior a la de l’excitació, i el funcionament del qual es basa en un fenomen essencialment magnètic Hom en distingeix dos tipus el d’inductància saturable i el d’…
padró
Dret administratiu
Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
En l’actual legislació de l’Estat espanyol, tota persona, fins i tot els estrangers que visquin habitualment en el territori de l’Estat espanyol, han d’ésser empadronats en un sol municipi, i és sempre vàlida la darrera inscripció quan n'hi hagi més d’una Amb l’entrada en vigor de la llei 4/1996 reguladora de les bases del règim local, es modificà el reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals i s’establí un nou sistema de gestió pel qual restaren suprimides les renovacions del padró a partir d’aquell any La darrera actualització es realitzà l’1 de maig de 1996 A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina