Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
Joan Tolosa i Noguera
Música
Músic.
Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt…
Gioseffo Zarlino
Música
Teòric musical i compositor italià.
Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…
Casadesús
Música
Dinastia de músics francesos originària de Figueres.
El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses…
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista, coneixements de…
Johann Gottfried Heinrich Bellermann
Música
Compositor i pedagog alemany.
Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’…
Diego del Puerto
Música
Teòric musical, possiblement castellà, actiu al principi del segle XVI.
Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot del cant pla,…
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
Vasilij Pavlovic Kalafati
Música
Pedagog i compositor rus.
Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…
stile antico
Música
Expressió emprada per a definir la música que imita l’estil arcaic de G. P. da Palestrina usat en les composicions musicals des de l’inici del segle XVII fins entrat el XVIII.
A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina