Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Jean Roger-Ducasse
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge contrapunt, Pessard harmonia i G Fauré composició, i posteriorment en fou professor de composició 1935-40 abans de retirar-se a Bordeus Compongué una música molt marcada per la de G Fauré i C Debussy, i obtingué en alguns casos un èxit notable Cantegril , òpera en quatre actes En el seu catàleg es troben peces per a orquestra Nocturne de printemps , 1920 Le petit faune , 1954, música vocal Sur quelques vers de Virgile , per a cor i orquestra, 1937 i música de cambra Quartet de corda núm 2 , 1953, entre d’altres
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt…
Joan Tolosa i Noguera
Música
Músic.
Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista, coneixements de…
Johann Gottfried Heinrich Bellermann
Música
Compositor i pedagog alemany.
Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la claredat dins d’…
Diego del Puerto
Música
Teòric musical, possiblement castellà, actiu al principi del segle XVI.
Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot del cant pla,…
Pere Codolar
Música
Teòric de la música català.
Ingressà al monestir de Montserrat el 1739 després d’haver passat per l’Escolania Allí es formà musicalment sota el mestratge del pare Benet Esteve, i en un moment indeterminat fou enviat com a regent de teologia al collegi benedictí de San Vicente d’Oviedo Durant una estada al monestir de Samos Galícia, escriví en castellà el tractat Examen musical , on desenvolupà diversos temes de teoria musical, des de la més purament teòrica i especulativa fins a la referida a la pràctica del cant pla, de la polifonia i el contrapunt Hi figuren molts exemples de mestres montserratins El…
Vasilij Pavlovic Kalafati
Música
Pedagog i compositor rus.
Fou alumne de composició de N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Sant Petersburg, on acabà els seus estudis el 1899 A partir del 1907 hi ocupà la càtedra de composició, i del 1914 al 1929 hi impartí classes d’aquesta matèria Entre els seus alumnes cal esmentar I Stravinsky, al qual donà classes particulars d’harmonia, contrapunt i composició, S Prokof’ev, Uzeir Hadžibekov i Lawrence Collingwood Com a compositor, Kalafati se situa dins l’escola nacional russa De la seva producció destaquen l’òpera Cygane 'Els zíngars', 1939-41, sobre una obra d’A Puškin, i la Simfonia en la menor…
stile antico
Música
Expressió emprada per a definir la música que imita l’estil arcaic de G. P. da Palestrina usat en les composicions musicals des de l’inici del segle XVII fins entrat el XVIII.
A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…
figuració
Música
Procediment d’ornamentació consistent en la divisió dels valors llargs en petites cèl·lules -figures- que generalment es basen en patrons estereotipats, tot i que també poden derivar del material temàtic de la peça.
Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina