Resultats de la cerca

Com altres lletres de l’alfabet llatí, prové del fenici a través del grec occidental, i dels itàlics La L romana consta d’un pal vertical i d’un traç horitzontal que surt del seu extrem inferior i va cap a la dreta És freqüent que aquest segon traç tendeixi a baixar en diagonal Gairebé sempre té un reforç al damunt del pal vertical La velocitat ràpida féu que ben aviat els dos traços s’executessin junts, sense alçar la ploma, de manera que el segon es redueix de mides i es corba, de vegades, cap amunt Aquest traç corbat s’uneix sovint amb la lletra següent, sobretot amb la i La L mateixa…

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

Els punts en què la curvatura passa per màxims i mínims relatius són anomenats vèrtexs de l’oval, i hom demostra que tot oval en té quatre o més Exemples d’oval són les ellipses i el perfil dels ous de gallina

Situació L’església de Sant Gil centra el petit conjunt de cases que formen el poble de Pinyana, avui despoblat, el qual és situat a l’esquerra de la vall de Corroncui o de Cadolla, a migdia de la serra de Comillini Mapa 33-11 252 Situació 31TCG259887 Per a arribar-hi partint de la Pobla de Segur, cal seguir la carretera C-144 en direcció N, passant per Senterada abans d’arribar a Sarroca de Bellera, cal desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena al despoblat de Pinyana JBP Història De l’església de Sant Gil de Pinyana, no s’han localitzat, ara per ara, referències documentals d’època…

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…

La teoria aerodinàmica d’aquest procés fou plantejada el 1907 per L Prandtl i elaborada posteriorment per Th Meyer

En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la closca Totes elles són comestibles,…

El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de…

Definició La presbícia o presbiopia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa a partir de l’edat adulta Freqüència i edat La presbícia és extremament freqüent, ja que, com que es considera una manifestació del procés d’envelliment, gairebé tota la població en pateix en algun moment de la vida En general, el defecte es presenta cap a quaranta anys, bé que també pot aparèixer en altres edats És estrany, però, que ho faci abans de trenta-cinc anys o després de…