Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes litorals
El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…
Calonge i Sant Antoni
Plaça del castell de Calonge
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, al vessant oriental de les Gavarres.
Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…
Llinars del Vallès
La parròquia de Sant Joan Sanata, obra gòtica del segle XVI (Llinars del Vallès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El…
Sagunt
Sagunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Morvedre, a la costa, estès a banda i banda del Palància.
L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canetd’EnBerenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio…
pella
Història
A l’edat mitjana roba confeccionada i usada.
Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredorde pella dit també corredordecoll, bé, sempre que es volia, a un peller
Sant Andreu del Far (Dosrius)
Art romànic
Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en endavant nom…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
Senija
Senija
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a les serres prebètiques valencianes.
El petit terme és gairebé envoltat pel de Benissa i la seva meitat septentrional és accidentada pels contraforts oligocènics prebètics llomes de l’Agre, 405 m alt la Costera, mentre que la resta és formada per plans miocènics, com la coma Roja, en una mena de corredor margós, gairebé arreic La vegetació natural és de garriga rasa Els conreus, de secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya, són en regressió la proximitat de les zones turístiques ha decantat la major part de la població activa envers els serveis i la construcció El poble 456 h agl 2006, senitjols 234 m alt és en un coll entre…
Dosrius
L’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, en plena Serralada Litoral a la capçalera de la riera d’Argentona, que pren en aquest sector el nom de riera de Dosrius.
Situació i presentació Limita al N i a l’E amb els termes vallesans de Vallgorguina, Vilalba Sasserra, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès, al S amb els d’Argentona i Mataró, al SE i E amb Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt Situat al sector de la Serralada Litoral que comprèn les serres del Corredor i del Far, el municipi té una orografia molt complicada Les altituds màximes són al sector septentrional, al límit amb el Vallès 632 m d’altitud al cim del Corredor, 525 m al Puig Aguilar, i al sector oriental 595 m al Montalt, limítrof…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina