Resultats de la cerca
Es mostren 1613 resultats
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El signe de la…
estructura algèbrica
Matemàtiques
Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial
Sant Valentí de cal Tinet de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285
Sant Joan de Coromines (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc anomenat Coromines No degué passar de capella rural El lloc, el nom del qual avui ha desaparegut, i l’església són documentats des del 1220, com a Sant Joan de Conamines 1220, Zescoromines 1282 i de Condaminis 1285 Sempre apareix juntament amb d’altres esglésies del terme del castell de Fals, i per tant ha de correspondre a l’església de Sant Joan Baptista, propera al mas Jaumeandreu, encara que el topònim de Coromines s’hagi perdut
Sant Ermengol de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
La partida i antiga quadra de Talarn, a ponent del terme municipal, és coneguda des de l’any 1047 L’única referència a l’existència d’una església en aquesta quadra La proporciona un testament de l’any 1194, en el qual Bernat de Talarn, entre altres llegats, féu un donatiu de 6 sous al clergue que vivia a Talarn i cedí a la canònica de Solsona el delme de Talarn Actualment a Talarn hi ha les ruïnes d’una capella, al turó de Sant Ermengol, que podrien correspondre a l’antiga església del lloc
Santa Maria del castell de Calders
Art romànic
Situació Fragment de mur, única resta que hom atribueix a la desapareguda capella del castell A Mazcuñan-F Junyent Les possibles ruïnes de l’església de Santa Maria es troben entre les restes que ens han pervingut del conjunt medieval del castell de Calders, fora de les muralles i a la banda meridional del turó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Calders Degué ésser sempre la capella del castell, del qual devia dependre El lloc de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes…
Sant Llenç de Colomers
Art romànic
Situació La capella de Sant Llenç es troba a l’entrada del poble de Colomers pel cantó de llevant, al costat de la carretera Mapa 296M781 Situació 31TDG993594 El camí per arribar a Colomers és el mateix que hem indicat per a l’església de Santa Maria de Colomers Església Restes d’absis abans d’acabar-se de destruir Aquesta església, de la qual no hem pogut recollir cap dada històrica, fou venuda pel bisbat de Girona als propietaris de la casa veïna entre el 1969 i el 1970 Els seus propietaris enderrocaren els vestigis de l’absis ultrasemicircular amb què era capçada la nau Aquesta part, la…
El Govern cubà decreta un indult massiu
El vicepresident de Cuba, Carlos Lage, anuncia la imminent posada en llibertat de més de 200 reclusos de les presons cubanes En la recent visita de Joan Pau II a l’illa, el secretari d’Estat del Vaticà, Angelo Sodano, va lliurar a les autoritats cubanes una llista de presos per als quals es demanava l’indult Segons Lage, més de 106 d’aquells presos ja eren en llibertat quan es va fer la petició, però el Govern cubà ha volgut correspondre a la sollicitud indultant més de 200 presos, que surten de les presons cubanes els dies següents
Sant Antoni de Ro (Sallagosa)
Art romànic
Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original
Xarxet de Baikal
Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina